Hi ha qui prefereix avançar-se a trobar solucions als problemes abans que arribin, amb coneixement de causa que arribaran i fins i tot preveient quan arribaran perquè tenen els instruments i els recursos humans dedicats precisament a preveure i també a buscar solucions. M’estic referint als governs, és clar, però a vegades sembla que es trobin amb els problemes als nassos, quasi literalment parlant, i siguin incapaços ni de preveure ni d’anticipar ni de trobar solucions. I això, referit als governs, repeteixo, és molt greu perquè hi ha moltes vides en joc. I avui en dia més que això, hi ha moltes maneres de viure en joc, i si cal canviar la nostra manera de viure i hem d’acabar amb el nostre consumisme desmesurat, per exemple, que ens ha portat fins a la situació en què ens trobem no crec pas que siguin les previsions les que han fallat, sinó que no s’ha sabut fer pedagogia per canviar de xip, ni s’han anticipat solucions. L’altre dia m’ho comentava la dependenta d’una farmàcia davant la manca de subministrament de medicaments, la llista dels quals cada vegada és més llarga, i no en som conscients, sobretot si no els necessitem és clar. Si no ens toca de prop no ens n’adonem. I això és el que falta als governs: tocar de prop la realitat, enfangar-se de tant en tant per saber què viuen i què necessiten els ciutadans als quals governen. Un altre exemple al·lucinant: l’estudi per veure si cal ampliar l’horari dels busos a la nit. De debò que s’ha de fer un estudi? De debò que el nostre Govern, sí, el nostre, no sap a quina hora pleguen els col·lectius de treballadors del comerç o la restauració? Doncs al·lucino, i molt.