Enforcall liberal

L’aritmètica sortida dels comicis del 7 d’abril passat combinada amb les ferides no curades del trencament de la legislatura passada, la poca predisposició mostrada fins ara per una Terceravia partidària de “respectar els tempos” i els cants de sirena de Demòcrates han col·locat Liberals d’Andorra en un autèntic enforcall. I el que és pitjor, en una situació en la qual triïn el camí que triïn finalment hi ha una sensació, més aviat convenciment general, que l’erraran.

I és que després dels esforços fets per mirar de convèncer l’electorat, però també part de la militància, de les bondats de l’acord preelectoral assolit amb el Partit Socialdemòcrata i de la importància, com així ha estat finalment, d’evitar una nova majoria de Demòcrates per Andorra, aquells convençuts, i també aquells a qui no es va poder convèncer, poden veure un nou executiu demòcrata amb una majoria parlamentària suficient, entrin o no al Govern, donada precisament per aquells qui pretenien, o això deien, evitar aquesta majoria.

Tampoc seria un escenari còmode per a L’A quedar-se al marge i no facilitar aquesta majoria. I no només perquè se’ls pogués titllar de tenir poc sentit d’Estat i acusar de fomentar la inestabilitat al país, sinó també perquè temen que aquesta estabilitat la puguin acabar aportant els seus antics companys, ara Terceravia, una situació que per alguns seria difícil de pair.

Altres alternatives, i més després de donar un suport que aritmèticament no feia falta a la candidatura de DA per a Sindicatura, s’albiren força més complicades i, segurament, amb un peatge més gran del que segur tocarà pagar triïn el camí que triïn.