Diari digital d'Andorra Bondia

Enganxats




És la novena nit de confinament i, mentre sopem, encadenem els informatius d’aquí i d’allà. Diem que estem sobresaturats amb el coronavirus, però sembla que mai no en tinguem prou: notícies, compareixences, xarxes socials, memes –quanta raó que té el ministre Martínez Benazet quan ens aconsella que no perdem l’humor!–, vídeos i àudios que ens posen els pèls de punta i ens recorden que aquella pel·lícula de ciència-ficció que ens va semblar tan dolenta, tan inversemblant, s’ha convertit en la nostra realitat. Estem enganxats. Aleshores, enmig d’un dels informatius, em crida l’atenció una peça sobre el perill que els infants, tancats a casa per força com nosaltres, passin massa hores jugant a videojocs. El risc que ells, a la seva manera, també s’enganxin. Si és que molts d’ells no ho estan ja, afegiria jo.

L’expert que surt a la tele explica que l’addicció als videojocs té a veure amb els pics d’emoció que generen. El plaer de superar un repte és tan gran i tan intens que el volem experimentar una vegada i una altra, fins que ens hi obsessionem. Forma part de la natura humana, del funcionament per estímuls del nostre cervell. El reportatge encara afegeix una altra dada: molts dels jocs que normalment són de pagament s’estan oferint de manera gratuïta aquests dies. Un gest altruista que ens fa pensar en la droga que es regala –ens diuen– a la sortida dels instituts.
Aquests dies estranys la cultura també s’està oferint de manera gratuïta, em ve al cap. Hi ha agents culturals que estan preocupats pel fet que ens puguem enganxar, no als productes –concerts, obres de teatre, llibres, pel·lícules, exposicions d’art– sinó a la gratuïtat. Em pregunto, després de sentir l’expert en addicció als videojocs, com pot ser. Que no ens genera pics d’emoció, la cultura? Que no experimentem un plaer intens amb la música, l’art, el teatre o la literatura?
A la xarxa, la gratuïtat és perillosa. Ens ho han advertit moltes vegades. Potser hauríem de parlar més sovint del perill de la gratuïtat de la cultura. El desert amb el qual ens podem trobar si ningú no paga els creadors o, pitjor encara que el desert, la mediocritat, la frivolitat i la manipulació disfressada d’art.
Així és com el coronavirus reobre un vell debat sobre el valor que atorguem, individualment i com a societat, a la cultura. Com a societat, perquè si ens creiem de veritat que la cultura és un bé públic, hauríem de forçar les institucions a invertir-hi en consonància. Com a individus, perquè si paguem el que paguem per a tot el que paguem, com és que som tan miserables a l’hora de comprar un llibre o una entrada? 
Acabo amb una disculpa i un desig. La disculpa, per haver parlat del coronavirus. Vaig pensar que semblaria una extraterrestre si no ho feia. El desig, per a tots els artistes, músics i escriptors, per als programadors, per a les petites llibreries de barri, de poble: que aquesta crisi ens faci replantejar les nostres prioritats. Perquè la cultura també ens enganxi.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte