El sainet de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, amb l’intent de la seva cap d’autoincrementar-se el sou al marge de Sindicatura, que és a qui li correspon aquesta decisió en tractar-se d’un càrrec de designació política, sembla que no té aturador i que la crisi oberta no fa res més que desprestigiar l’organisme a marxes forçades.
I és que, ja sigui amb tota la intenció del món o per simple inconsciència, la responsable de l’Agència va cometre un error en donar llum verd a un canvi de la graella salarial del personal de l’organisme que, més enllà dels tècnics adscrits incorporava també els llocs de designació política, un error que, un cop descobert arran de l’informe d’Intervenció del Consell General s’hauria pogut admetre i, com es diu col·loquialment, matar el tema.
Lluny d’això, però, la cap de l’APDA comet un segon error, novament amb intenció o inconscient, i acusa el síndic de donar informacions esbiaixades, i arriba a plantejar-se fins i tot portar el que considera que són “ingerències indegudes” a la seva tasca a les autoritats europees. I, com que habitualment no n’hi ha dos sense un tercer, la responsable de l’APDA, després que des de Sindicatura se li hagués demanat permís per fer pública la documentació de l’afer, opta per fer públic un document justificatiu amb una proposta salarial diferent a la qual havia donat llum verd i, en el seu cas i el de la inspectora, ara sí que supeditada a l’aprovació de Sindicatura. No satisfeta encara, concedeix una entrevista radiofònica on, en un nou error, i aquest amb més pinta d’intencionat que d’inconscient, es presenta com a víctima i lamenta que no s’hagi tingut en compte la perspectiva de gènere a l’hora de fixar el seu salari, molt allunyat del que percebia el seu predecessor, un fet, i de ben segur que ella ho sap, que no té res a veure amb el cas. Mal favor a les dones que sí que són víctimes d’una discriminació salarial per raó de gènere.