Ens creiem la llei del català?

Diu la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial que “tothom té dret a ser atès i correspost en català” tant en les relacions amb l’Administració pública, com en els serveis sanitaris i socials, amb els professionals liberals, amb les associacions, amb les entitats esportives i amb les organitzacions empresarials. Si bé en alguns àmbits es compleix, quan baixem a la realitat del carrer, la realitat de debò diria jo, tot això s’esfuma. L’enquesta d’usos lingüístics ho posa en evidència quan indica que en l’atenció al públic l’ús de la llengua oficial suspèn de forma estrepitosa. Però és que si fem una ullada a les ofertes de feina per a aquests sectors, qui és que exigeix el català com a requisit? Ara mateix tenim una allau de treballadors de temporada que atendran residents i turistes a pistes, hotels, restaurants i comerços i quants d’ells saben català? És legítim exigir-los un coneixement mínim de l’idioma així d’entrada? Ocupen llocs de feina prou qualificats per imposar aquests requisits? Se’ls faciliten cursos i formacions que els permetin progressar en aquests coneixements? Unes preguntes que em faig tant per als temporers com per als residents habituals. De la mateixa manera que em pregunto si entre els governants hi ha algú que es cregui de veritat el que diu la llei del català. Sembla que mai s’ha imposat cap multa per aquesta qüestió, quan en canvi, les queixes per no emprar el català han augmentat un 80% el 2022. Alguna cosa falla i em sembla que és evident. Crec que es poden posar eines per corregir la situació, però com en tantes altres coses el primer que cal és voluntat dels que manen. I no tinc gens clar que ara mateix hi sigui.