La llei de pròrroga dels contractes d’habitatge a Andorra continua en tramitació parlamentària, malgrat l’esmena a la totalitat que s'ha presentat des dels diversos grups de l’oposició. En teoria, havia de ser una mesura per protegir la gent. En teoria. Però la realitat és una altra, i cada cop més dura.
Fa dies –setmanes– que molts propietaris s’hi han avançat. Envien cartes avisant que no renovaran contractes. Que la gent ha de marxar. I no perquè necessitin el pis, sinó per tornar-lo a posar al mercat a preus molt més alts.
Mentrestant, què veiem? Habitatges sencers desapareixen del mercat i reapareixen fragmentats en habitacions llogades a través de portals digitals. Habitacions a preus desorbitats, sense garanties ni estabilitat.
Llogar habitacions no és, en si mateix, un problema; pot ser una forma d’ajuda mútua, humana i necessària. El problema és quan es converteix en una escletxa per esquivar la regulació i continuar fent negoci a costa de la gent, aprofundint encara més la precarietat.
Això no és casual. És aprofitament del sistema. És expulsar veïns per fer negoci.
I aquesta mateixa setmana, en declaracions als mitjans, la ministra Marsol afirma que, si s’aprova la llei, aquestes cartes no tindran efecte. Però qui protegeix, mentrestant, tota aquesta gent que viu amb l’angoixa de no saber si haurà de marxar de casa seva Qui controla aquests abusos Qui n’assumeix la responsabilitat.
Perquè una llei sobre el paper no serveix de res si no hi ha voluntat real de fer-la complir.
I mentre aquí discutim, fora hi ha exemples clars. En llocs com Aspen han entès que, si no protegeixen la seva gent, el poble es buida. Han impulsat mesures per limitar l’especulació i garantir habitatge per als residents. Han decidit posar les persones per davant del negoci.
Aquí, en canvi, anem tard. I malament.
El que està passant és greu. Veiem com es buida el país de la seva gent. Com es trenca el teixit social. Com es converteix un dret bàsic en un luxe.
I davant d’això, no podem callar.
És moment de dir prou. De fer-nos sentir. De sortir al carrer.
Per això, el pròxim 16 de maig, és important sumar-nos totes i tots a la manifestació pel dret a l'habitatge organitzada pel sindicat de l'habitatge.
No és només per qui ho pateix avui. És per tothom.
Perquè l’habitatge és un dret, no un negoci.
Omplim els carrers.