El Catecisme de l’Església catòlica defineix la Divina Providència com la cura i el govern que Déu té de totes les criatures, dirigint-les convenientment al seu fi. "La sol·licitud de la Divina Providència és concreta i immediata, té cura de tot, des de les coses més petites fins als grans esdeveniments del món i de la història "(Cat 303).
La Divina Providència és la cura amorosa de Déu en relació amb la seva creació. Ell és el principi ordinador i creador de l'univers. Com a Déu Provident, veu tota la realitat i no ens abandona en cap moment. Si creiem i confiem en Ell, veiem la seva mà amorosa que dirigeix la nostra vida. S'ocupa i vetlla per cada ànima en particular. Ens estima a cadascú amb tot el seu amor infinit. Aquest és un concepte que la nostra ment finita no pot entendre, i explica que Déu està atent i coneix totes les nostres necessitats i com a pare se n'ocupa.
El sacerdot Ángel Peña, al seu llibre La Providencia de Dios, exposa que la història humana la dirigeixen dues grans forces: La Providència de Déu i la llibertat de l'home. És a dir, la Divina Providència guia sempre cada home cap al bé i la felicitat, però l'home amb la llibertat personal pot acceptar-la o rebutjar-la.
Déu ens fa partícips de la Divina Providència. Col·laborem en els seus designis envers nosaltres mateixos i som principi i causa segona que influeix en la providència d'altres persones. Podem col·laborar-hi amb les nostres accions, i especialment amb les nostres oracions. "La pregària cristiana és cooperació a la seva Providència i llur designi d'amor pels homes" (Cat. 2738).
"Dios escribe recto con renglones torcidos". Aquesta frase, atribuïda a Santa Teresa de Jesús, vol dir que Déu pot valdre's de situacions difícils per extreure’n un bé. De vegades no ho veiem de manera immediata i potser no ho entenem, però hem de confiar sempre en Ell. Com comenta el sacerdot i escriptor Pablo d’Ors: "Tot té un propòsit d'amor.". Les coses no succeeixen perquè sí o per casualitat. Quina tranquil·litat tenim en saber que Ell tot ho mena cap al nostre bé!
Jesús, a Mt 6, 33, ens diu que busquem el Regne de Déu i la seva justícia, i la resta se'ns donarà de més a més. Aquestes paraules signifiquen que ens hem d'ocupar de les coses, però no preocupar-nos-en, perquè Ell sempre serà al nostre costat vetllant per nosaltres. Ell sap com manifestar-se. Podem rebre la seva inspiració de múltiples maneres: intuïtivament, mitjançant altres persones, amb algun missatge visual o sonor, i fins i tot per somnis…
La fe pràctica en la Divina Providència ens porta a cercar activament la voluntat de Déu a la vida i als esdeveniments, i a respondre eficaçment. D'una banda, hem de viure receptius i oberts a les indicacions de Déu abandonant-nos-hi i, d’altra banda, hem de respondre activament a la seva voluntat intentant complir-la. Per tant, és una actitud activa que comporta escolta i resposta per part nostra. "La providència no ens deixa sols enmig les proves, sinó que ens brinda la saviesa per enfrontar-les amb valor" (De la divina providència, Sèneca).
Tenir confiança en la Divina Providència és saber que tot és a les seves Mans. Els sants, com Santa Teresa de Calcuta, sempre hi han confiat cegament. Ella mateixa afirma: "La Providència mai no ens abandona. La meva obra va ser voluntat de Jesús i Ell ha de pensar a dur-la a terme... Cada dia, Déu obra per a nosaltres veritables miracles, ho constatem concretament. Si no fos per aquests prodigis quotidians, no podríem anar més enllà, no podríem fer res".
"És possible desviar-se del camí que Déu ha traçat? Sí, però sempre és un error. És possible evitar el dolor? Sí, però mai no aprendràs res. És possible conèixer les coses sense experimentar-les veritablement? Sí, però mai no formaran realment part de tu". (Paulo Coelho).