Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Ens ha deixat el seny?




Fa uns dies l’antic cap de Govern, Òscar Ribas, escrivia un text exquisit en format d’obituari a les xarxes socials titulat És trista la notícia, però, benvolguts amics, se n’ha anat el nostre gran amic de tota la vida, el senyor Seny.
Hi resumia valors que són, al meu entendre, molt nostres i que avui dia semblen perduts o extraviats. 
Els pares del senyor Seny eren, en aquest text, el senyor Veritat i la senyora Conscièncaia; els seus fills, Raciocini i Responsabilitat, i la seva esposa, la senyora Prudència. Tots ells havien traspassat abans que ell. Ara, només el sobrevivien tres germanastres. Aquestes tres germanastres que encara viuen i romanen entre nosaltres són força egocèntriques i bastant impermeables als valors del senyor Seny. L’una s’anomena Només reconec els meus drets; l’altra, Els altres en tenen la culpa, i la tercera, Soc una víctima de la societat.
Quin panorama!
Descobrir que els pares del senyor Seny, Veritat i Consciència, havien traspassat em va causar estupor i molta tristesa. Com assabentar-me que tota la resta de la seva família directa, és a dir, l’esposa Prudència i els fills, Raciocini i Responsabilitat, també ens havien deixat.
I és que, més enllà de llegir i d’adherir-me a aquesta peculiar esquela, m’he adonat escoltant i  llegint aquests darrers mesos les diverses fonts d’informació i de difusió que el seny al qual estàvem acostumats, o almenys ho estava servidora, s’ha desgastat i desdibuixat.
És cert que aquesta pandèmia ens posa a prova a tots i tensa tots els límits que ens havíem posat com a persones. 
Fets i actes que ens semblaven d’altres èpoques envaeixen els espais i contaminen el saber estar, el respecte entre uns i altres i la solidaritat. Qui més qui menys ha viscut en la seva pell darrerament aquesta cultura de la delació que s’ha estè<Encabezado>s entre veïns o simplement entre persones i que ha anat esborrant la generositat i la bonhomia a la qual sovint ens podíem acollir. Les pors al desconegut i la malaltia que ens envolta és ara per ara la por per excel·lència amb totes les incògnites que conté, i ens fa ser malfiats i un xic egoistes. Ens oblidem de posar-hi seny. En aquest cas, palpem de  manera inequívoca la marxa del senyor Seny.
Des de fa uns mesos el distanciament social és la norma. Forma part de la nova normalitat. És necessari per qüestions sanitàries però també refreda els contactes. Les abraçades i els petons estan proscrits. La mascareta ja és una peça de roba imprescindible i vital que portem enganxada a la boca i al nas. Ens expressem amb la mirada i els nostres ulls es transformen en l’essència dels nostres sentiments. I aprenem a viure diferentment. Però no tots. Alguns hi posen seny, altres no. Per a alguns el llegat del senyor Seny és ferm i per a altres no.
Però com que som éssers humans, no podem oblidar i obviar que les persones vivim en societat, en comunitats, en grups. Som éssers que no acostumem a viure en solitari. Som éssers a qui, en general, la solitud pesa. I aquí també s’imposa el record del senyor Seny i de la seva filla, Responsabilitat. Per això, en aquesta vida diferent de distanciament social obligat, no puc deixar de pensar en les persones que viuen soles a contracor i molt a pesar seu o en les persones grans que viuen a les residències lluny dels seus i que ara veuen de nou amb esglai com han de tornar a tancar-se amb pany i clau. De ben segur que la filla i la dona del senyor Seny, la Responsabilitat i la Prudència, ens haurien aconsellat acceptar amb resignació aquesta situació i esperar que torni a sortir el sol. Que vinguin temps millors. D’altra banda, el senyor Seny, que era un gran amant de la ponderació, ens hagués obert els ulls i ens hagués portat a pensar en la solitud i en la tristesa que envairà les persones que tornen a l’aïllament forçat. El senyor Seny ens hagués convidat a pensar i a ponderar les diferents decisions. Ens hagués aconsellat de pensar en els seus pares, Veritat i Consciència, abans de dissenyar o de decidir res. Ens hagués instat a fer una reflexió i a fomentar del diàleg.
Però bé, la marxa del senyor Seny ha estat una immensa pèrdua. La seva marxa ha donat ales a una parenta que esperava el seu torn, la senyora Mediocritat. I ara, la senyora Mediocritat contenta, irresponsable i sense tenir consciència de les seves limitacions ocupa dia rere dia tots els espais públics i privats de les nostres vides.
Espero que no sigui així.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic