Arribem a la frontera amb el bus procedent de Barcelona. Són més de les 10 de la nit d’un dijous. La sortida de la ciutat estava impossible, amb força retencions. A més, passat Berga ens enganxa una pluja abundant, i veiem un petit accident de baixada que més tard sabem que ha estat a punt de provocar, la pluja que no l’accident, que el vehicle s’aturi perquè amb paraules del conductor “no veia la carretera”. El cas és que a la frontera la policia demana la documentació dels pocs que quedem ja al bus, unes 14 persones. I és llavors quan fan baixar un noi que viatja amb equipatge al maleter que també ha de recollir i allà el tenen uns 15 o 20 minuts. Mentrestant la resta d’usuaris esperem estoics, inclosa la gossa que també ha fet el trajecte i que aprofita la parada per fer la mandrosa i estirar-se al passadís central. El noi finalment torna al bus. “Falsa alarma”, penso jo. S’asseu llavors davant meu i puc sentir el perquè d’haver-lo controlat. Pensaven que la targeta de residència era trucha. Suposo que sabeu el que vol dir però per si de cas tradueixo: falsa. El motiu? Es veu que no tenia el color verd que ha de tenir, és groguenca i això no quadra. Li explica l’afectat en un missatge de veu a un amic seu. I ell, és clar, que no sap el perquè de la decoloració del document... Ara bé, fetes les comprovacions pertinents els agents la donen per bona. Aquesta situació es veu que es repeteix dia sí dia també, segons explica el conductor. La pregunta que sorgeix, però, entre els passatgers és la següent: hem d’esperar-nos tots a la frontera fins que es realitzen les investigacions oportunes? Es podria procedir d’una altra manera? Què en pensen?
