Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mireia

Mireia Suero

Periodista

 

 

Ens tenen amb l’aigua fins al coll




Parlar de pensions és sempre una cosa apocalíptica. Ens produeix aquella sensació de desemparament, d’estar sobre aquella corda a punt de trencar-se i, pitjor encara, el sentiment de tenir-hi part de responsabilitat, ja que es tracta d’un regal que ens ve donat per obra divina. Divina. Després del darrer avís ja ens anem fent a la idea que haurem de treballar fins més vells. A doblegar l’esquena, que la vida és bella! Ens fa sentir tan joves! Algunes veus des de la CASS afirmen amb contundència que serà difícil fer el sistema públic viable sense tocar els drets adquirits. I, com qui no vol la cosa, se’ns recorda (no fos cas que ho haguéssim oblidat) que en molts altres països tothom té pensions complementàries. Perquè és clar. Què és això que els assalariats destinin els estalvis a comprar-se un pis on poder viure! Es gasten el poc que cobren en un aixopluc i, un cop jubilats, no poden viure. Si haguessin estat previsors haurien invertit (sí, invertit) en un pla de pensions privat. I ara gaudirien d’una jubilació com Déu mana. Així podrien afrontar amb garanties l’increment del preu del lloguer (ja se sap, el mercat mana). És clar que... per ben poc més en tindrien. Un imprevist, i s’ha acabat la ballaruga. No sé com és que a casa d’alguns els calerons sempre van tan fluixos. Sí, teniu raó. Els va faltar manca de previsió. Havien d’haver estalviat per comprar un pis on poder viure quan fossin grans. Garantir-se un teulat. Una poma per a la set. Però, ben mirat, els números no em surten. Per més que ho intento. O me’n falten per una banda o per l’altra. Potser és un problema de sou? 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic