Quina setmana més intensa! És temps de reflexionar i meditar sobre els missatges que el papa Lleó XIV ens ha transmès durant la visita a Espanya. És temps d’assimilar els seus ensenyaments basats en l'Evangeli, oda de les Benaurances. L'Esperit Sant li ha insuflat l'alè diví. A cada homilia, a cada discurs, ha remogut consciències i crec que a ningú ha deixat indiferent. Avui m’agradaria tractar alguns dels temes que més m’han interpel·lat.  
El Sant Pare ens encoratja a obrir-nos a l'Esperit; a cercar el silenci i la interioritat; a cercar l'aliment de l'ànima que ens dona la veritable felicitat i a nodrir-nos de Jesús, font d'aigua viva. Les seves paraules ens asserenen i transmeten pau en un temps convuls. La humanitat està assedegada d'amor i de veritat.
El papa destaca que "ningú no es pot agenollar davant Déu i menysprear el germà". Tots formem part del Cos Místic de Crist. L'amor a Déu i l'amor al proïsme són inseparables i indissolubles. Ens convida a cultivar un cor sensible davant de les necessitats dels altres. Afirma que no som nosaltres qui donem un lloc a Déu, com si fos un element d'una sèrie o part d'un tot més gran que Ell. És Déu, en canvi, qui ens dóna un lloc, i el lloc que ens regala és el seu propi cor.
El Sant Pare defensa la dignitat de les persones. Una dignitat que "no té passaport ni perd valor en travessar una frontera". Reclama justícia social en defensa dels col·lectius més vulnerables. Ens recorda que el germà que pateix és el mateix Senyor que baixa a la terra i que tots, d'alguna manera, som migrants; tots som pelegrins en camí de la pàtria celestial.
Lleó XIV defensa categòricament la dignitat i el dret del no nascut. Defensa la vida des del moment de la concepció fins a la seva fi natural. Afirma que quan aquesta certesa s'enfosqueix, els més vulnerables són les primeres víctimes i la llei perd el seu significat més profund: servir i protegir cada persona.
Lleó XIV, profundament compassiu i misericordiós, sosté que les persones no són les seves circumstàncies; que "el passat no condemna el futur". Molts cops tenim una concepció de l'amor de Déu en la mesura del nostre cor limitat; però Déu no condemna ni jutja. Sempre ens espera amb els braços oberts.
El papa ens ensenya que la bondat i l'amor poden canviar el món. Ens exhorta a construir ponts i enderrocar murs. És més allò que ens uneix que el que ens separa. És necessari establir vies de consens i diàleg, en tots els àmbits de la vida. Hi ha una altra manera de fer política, basada en el respecte, el diàleg i el consens.
Lleó XIV ens anima a no defallir; a viure amb les nostres llums i ombres, sempre confiant que Déu és qui porta la nostra creu, i que amb Ell l'impossible es fa possible. Ens recorda que la vida cristiana no consisteix a no equivocar-nos, sinó en aprendre a aixecar-nos. Ens exhorta a alçar la nostra mirada a Déu. La fe ens allibera i ens enforteix.
El papa ens recorda que Déu vol que siguem feliços i que no hem d'espiritualizar el dolor, reduint-lo superficialment a la voluntat de Déu, perquè es corre el risc de minimitzar el patiment, de silenciar-lo i ferir les persones que l'estan experimentant.
El sant Pare ens encoratja a manifestar-nos com a catòlics. Jesús és el nostre ideal, el nostre model a seguir i sempre hem de confiar en Ell. Jesús ha vençut la mort i el missatge principal del cristianisme no és la mort, sinó la resurrecció. Jesús és la llum que resplendeix al món. 
Finalitzo amb unes belles paraules de Lleó XIV: "Amics i amigues, us convido a seguir somiant el somni de Déu. A cadascú us dic: Déu t'estima com ets, però et somia millor! El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, ja que ésser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se, sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, reconciliar-se i perdonar".