Existeix una frase molt útil per als temps que corren avui dia que diu “no sempre guanya qui té les millors cartes, sinó qui sap jugar millor amb les que té”. La situació s’exemplifica amb un joc de cartes però també es pot construir la frase de forma anàloga amb peces dels escacs. 

La qüestió fa referència al fet que la mala gestió d’un bé o servei preuat i en abundància, però limitat, pot desembocar en la pèrdua total d’aquest. A diferència dels escacs, els jocs que incorporen cartes o boles suposen la participació de l’atzar, que fa emmalaltir les nostres probabilitats de guanyar. Parlant de temes més recents, si la loteria s’assignés depenent de les millors partides en jocs d’estratègia, no seria tan frustrant com participar a sortejos amb una probabilitat del 0,000007151% a favor. És digne d’estudi com algunes persones simpatitzants d’aquest joc matemàtic dipositen tota l’esperança en què seran els afortunats d’aquest any.

Algunes persones critiquen la loteria perquè creuen que el nombre de boles dins del bombo és el culpable de tenir tan poca probabilitat d’encert, però pocs individus fan referència al nombre de números que hi ha en cada butlleta. És cert que si incrementem el nombre de boles dins del bombo també incrementarà el nombre de combinacions possibles que es poden fer. Però el culpable amb majúscules és el nombre de forats en el faristol que s’ompliran de boles o el nombre de números en la butlleta. En números seria tal que tenint 49 boles dins un bombo podem formar 49 sèries diferents d’una bola. Si tinguéssim 100 boles també podríem formar 100 combinacions diferents. Els animo a provar-ho en un full amb números més petits. Simplement és escriure els números en una columna ja que només busquem combinacions d’un número. 

Ara bé, han vist mai una loteria en què la butlleta només tingui un número? No cal que busquin perquè no el trobaran, ja que sembla que l’objectiu del joc és incitar a la participació i com a externalitat que un dels participants guanyi. Una butlleta de loteria té habitualment sis números. Aquests sis números que aparentment semblen inofensius són els que ens juguen en contra. Si abans hem quedat que amb 49 boles podem formar 49 combinacions diferents d’un número, què passa quan volem agrupar 49 boles en grups de 2 fent combinacions diferents? Doncs que de 49 combinacions passem a tenir-ne 1.176. I si parléssim d’agrupacions de 3 serien 18.424 combinacions possibles. És important remarcar que no s’ha canviat el nombre de boles sinó que tan sols s’ha augmentat el nombre de números que apareixen en la butlleta. Què passa doncs amb les butlletes que tenen sis números? Doncs que la combinatòria de 49 elements organitzats en grups de 6 serien 13.983.816 combinacions possibles. La divisió d’1 entre aproximadament els 14 milions anteriors dona com a resultat la probabilitat que he esmentat en el segon paràgraf. Seria divertit veure una loteria de lletres o de números negatius: la importància no resideix tant en el tipus d’objecte sinó en el nombre d’objectes del sorteig. 

Sabent que la probabilitat que la combinació de la nostra butlleta sigui idèntica a la que apareix a la televisió és baixa, podem fer alguna cosa al respecte? Podríem combatre la probabilitat nul·la participant al sorteig amb un nombre concret de participacions que ens asseguressin una probabilitat més alta. Tot i així, cal recordar que les probabilitats només classifiquen esdeveniments i que, versionant Sòcrates, “només estic segura que no hi ha res segur”, a excepció de les ciències exactes.