Entre la Constitució i les eleccions

Periòdicament, el diari BonDia em proposa una data per publicar un article d’opinió, i aquest cop, la data proposada és el 17 de març, el dia s’emmarca entre la festa de la Constitució i el dia de les eleccions, per tant l’article que avui llegiu fa referència, gairebé obligada, a aquests dos esdeveniments.
Acabem de celebrar els trenta anys de la Constitució, envers la qual tinc molta consideració, tot i que potser caldria obrir algun espai per oxigenar una mica la nostra democràcia. En particular en allò referent al cens electoral, que per ara deixa que una minoria electa, per petita que sigui, es converteixi en majoria política amb dret de dominar en lloc de dirigir.
Com bé diu Josep Dallerès, exsíndic, en el seu llibre recentment publicat (El camí cap a la Constitució d’Andorra) “és important començar a pensar en com reforçar la nostra democràcia.” Em refereixo als articles 29 (remuneració digna del treball), el 31 (utilització racional del sòl, qualitat de vida digna, mantenir un equilibri ecològic per a les generacions futures), el 32 (benestar general i societat equilibrada), el 33 (el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne), el 34 (conservació patrimoni cultural) i segur que la llista podria ser més llarga.
Penso que festejar la Constitució com es fa cada any amb incompliments d’articles cabdals em sona a reunió d’amics entorn d’unes copes de xampany i paraules de bon to. En definitiva, una farsa, i si algú em titlla d’agosarat o mal educat que contrasti la realitat del terreny amb l’esperit dels articles.
Considero la Carta Magna un bon document, millorable certament, però un marc equilibrat per al nostre país. Fins i tot proposaria que en lloc de portar els estudiants andorrans a cantar el Gran Carlemany, demanaria incloure en els programes escolars una anàlisi de text de la Constitució. Segur que en faríem millors ciutadans i ajudaria a combatre la creixent desafecció política que debilita la nostra democràcia.
I guardo una pinzellada per a la segona part del meu article: les eleccions.
Abans de programes i debats d’idees sento el soroll ensordidor de ball de cadires i de cants de sirena. Les persones es jutgen pels seus actes, abans que per les seves paraules, i aquells que han convertit un país en producte especulatiu amb greus conseqüències econòmiques, socials i mediambientals s’haurien de fer fonedissos, però no sembla ser el cas, ans al contrari. 
Els repartiments de càrrecs fan molt mal als ulls. Jo vull el número tres, jo el dos, jo la direcció d’una parapública, jo una ambaixada prestigiosa...
Dallerés ens recorda aquestes paraules de Bonaventura Adellach, home íntegre i gran enginyer: “Tots sabem que la religió oficial dels andorrans és la religió catòlica, però la religió sentimental dels andorrans és la pesseta.” Sé, però, que per alguns andorrans el sentiment de país encara preval, és amb aquests que haurem de comptar.