Entre monorails i proclames buides
En una desena de dies, els votants estan cridats a les urnes per decidir quin creuen que és el millor projecte per a les seves respectives parròquies durant els pròxims quatre anys. Sense entrar a valorar candidatures i programes concrets, constato que el que m’arriba per tots cantons és fluix, força fluix. En el millor dels casos, alguns eslògans que ni fu ni fa, en el pitjor alguns textos els autors dels quals s’han oblidat que al país hi tenim un molt digne Servei de Política Lingüística per resoldre dubtes.
Fent un cop d’ull per sobre als diversos programes electorals, hom s’adona de la buidor de moltes proclames que hi apareixen. Termes com potenciar, incentivar o recuperar perden el seu valor quan no s’explica el com. A tall d’exemple, i permetin-me que parli d’un tema que em toca de prop, molts parlen de potenciar, promoure o incentivar la cultura, però no ens expliquen com ho faran. I és que no és el mateix plantejar una fira del llibre internacional cada any o cada dos, que voler fer d’una parròquia la capital del ballet clàssic del sud d’Europa, dues iniciatives culturals de primer ordre, viables si hi hagués interès, però totalment diferents l’una de l’altra. Els animo que facin l’exercici de buscar quants enunciats de gran patxoca i buits de contingut hi ha entre la paperassa electoral que els arriba.
En el que sembla que no hi hagi discussió és en la voluntat de moltes candidatures de captar més i més turisme per a la seva parròquia, com si la saturació de visitants fos l’única via cap a l’èxit. Sí, ja sabem que Andorra és un país que els darrers anys ha viscut del turisme, però estar al capdavant en xifra de visitants o en pernoctacions d’hotel no es tradueix en una millor qualitat de vida dels ciutadans. No hi ha ningú que cregui que Andorra pot ser un país amb una economia productiva i amb un turisme basat en allò que fa úniques aquestes valls, com la natura i el seu patrimoni?
Però més que potenciar el patrimoni cultural i natural, les propostes estrella semblen bàsicament les obres faraòniques a base de formigó, des de pàrquings (he vist un programa que porta tres vegades la foto del mateix pàrquing!) fins a funiculars. Però no funiculars per reduir l’ús del cotxe particular i oferir un projecte de mobilitat pública sostenible entre parròquies pensant en el canvi climàtic i la ciutadania, no; funiculars per portar els turistes amunt i avall, com si els que visiten Andorra no poguessin gaudir del país sense ginys mecànics...
I mentrestant, els ciutadans que viuen a Andorra tot l’any o hi treballen encara necessiten, per exemple, tres targetes diferents per aparcar a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp (i a les altres parròquies), quan fa anys que es promet una unificació. Ni els qui governen els comuns ni els qui fan d’oposició sembla que vegin que les necessitats reals del dia a dia dels ciutadans potser són més senzilles de resoldre, i que estan justament relacionades amb petites coses, amb la quotidianitat, i no amb grans obres com el Monorail dels Simpson.
Val a dir, també, que el partidisme, o la partitocràcia per ser més exactes, condicionen negativament la dinàmica comunal. Els comuns són les institucions que més a prop del ciutadà estan, i justament per aquest motiu valdria la pena trencar al màxim les dependències entre dinàmiques de partit estatals i parroquials. No pot ser, per exemple, que la posició d’un Comú respecte a un tema com l’habitatge social pugui dependre en bona mesura de la posició que té el seu partit al Consell General. O fins i tot que el finançament de certs projectes necessaris pugui dependre dels vincles de partit.
Personalment, penso que és al govern comunal on la democràcia hauria de ser més participativa, i on els ciutadans haurien de trobar el seu altaveu per fer arribar les seves demandes al Consell General i al Govern de torn. La partitocràcia a la francesa o a l’espanyola, que és la dinàmica que s’ha imposat a Andorra, justament és contrària a això. Malauradament, molt poques candidatures en aquestes comunals semblen pensar de la mateixa manera.