Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Maria Pilar Adín

Maria Pilar Adín

Periodista

 

 

Entre neguit i neguit, una mica d’alegria




Tres dies des que va començar la campanya per les eleccions comunals del pròxim 15 de desembre i anem de neguit en neguit i tiro perquè em toca. El neguit dels altres, és clar, dels ciutadans de les parròquies que han copsat, escoltat, auscultat, caçat, engabiat, dissecat, fins i tot, les diverses formacions que es presenten als comicis. D’aquests neguits, diuen, n’han sorgit les propostes que recullen els programes electorals, que no són ni tan diferents, que no tenen massa colors i molt menys encara, alegries. Bé, algun potser sí, quan expressen que apujaran els sous dels funcionaris del Comú, per exemple. Uns neguits que m’atreviria a qualificar de crònics o cronificats, donat que alguns ja fa temps que duren i duren i duren, com deia aquell anunci de les piles. I com que es repeteixen i repeteixen i repeteixen els partits, grups i coalicions els han tornat a programar i reprogramar. Què és més neguitós o què neguiteja més la dona i l’home que per dret o de facto o de cor –ja que parlem de neguits– viu i treballa i s’estima Andorra? Que hi hagi un funicular de més o de menys a Encamp o bé poder arribar a final de mes? No hi ha color, oi? I és clar que s’ha de pensar amb perspectiva i que hi hagi un funicular de més pot generar uns ingressos que reverteixin en el ciutadà que vol, necessita i ha de poder arribar a final de mes? I si es pot permetre gaudir del funicular seria, a més, esplèndid. Aquestes són les miques d’alegries del poble treballador, per parafrasejar una expressió aplicada a un altre actor social que vaig sentir l’altre dia. Així és que entre neguit i neguit, una mica d’alegria va de perles, creieu-me.  

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic