Com som els periodistes! Les cinc de la tarda i el president del govern espanyol no havia dinat i ells preguntant ruqueries sobre un tal Santos Cerdán, un tal Koldo, que si unes comissions i l’estómac de Pedro Sánchez fent psicofonies. El que ha d’aguantar aquest home per Espanya. Això no passava ni quan voltava amb un Peugeot i quan Koldo amb la Guia Repsol anava buscant restaurants i benzineres per comprar cassets de Los Chichos.
És cert que podia haver anat a la roda de premsa amb un mallot de ciclista i prenent begudes isotòniques per evitar un defalliment, que no una pájara (la fisiològica, que l’altra és la ministra de Defensa, Margarita Robles), i aprofitar l’equipament per a les proves de BTT de la Massana on vindrà d’espectador.
Això si no el conviden abans a l’acte de jurament del copríncep episcopal, grandíssim esdeveniment a nivell mundial només superat pel festival Kumbh Mela de l’Índia 2019, amb 150 milions d’assistents i amb l’olor d’encens presidint-ho tot.
Al jurament hi haurà una certa olor de naftalina, d’aires preconstitucionals, amb sometent i amb els escolars. Sort que a ningú se li ha acudit fer arcs de triomf amb paquets de tabac com va succeir durant la visita de De Gaulle el 1967.
I com que allò té pinta de ser més llarg que el descans de la SuperBowl o un discurs de Fidel Castro haurem d’aplicar el Manual de Resistència de Pedro Sánchez.
Ara, si són les cinc de la tarda que almenys reparteixin als escolars entrepans de pa amb oli i sucre. Es mengen des de fa anys, tants com quan teníem veguers, medalles i cerimònies preconstitucionals.