Equilibris sobre el filferro

Avantpenúltima posició. Només 5 victòries en 15 partits a la lliga ACB. Queden 19 partits  –si la Covid-19 i les seves maleïdes variants no ho impedeixen–. Un any més sense Copa del Rei. A casa s’ha guanyat el Gran Canària, l’Unicaja Màlaga, l’UCAM Múrcia i el Monbus Obradoiro, i només un triomf com a forà, a la pista del Joventut a Badalona. La resta de partits: derrotes, i en alguns d’aquests amb molt males sensacions. Primer per un inici per oblidar amb quatre derrotes consecutives, després les lesions –aquest maldecap que tant persegueix temporada rere temporada el BC MoraBanc– i un brot de Covid-19 per rematar la feina. De la reprimenda inicial de Gorka Aixàs, el president del club, només n’ha pagat els plats trencats Sergi García, que ja no hi és. Va marxar cap al GranCa amb un contracte temporal. Va ser l’únic marcat d’aquelles quatre desfetes. La resta es van salvar. Hi ha equips que no han necessitat massa adaptació dels seus nous jugadors, i als d’Ibon els està costant un món adaptar-se. Tant que ocupen l’avantpenúltima posició i estan empatats amb Fuenla i Obra i a un triomf d’aquests tres hi ha el Burgos. Els burgalesos troben a faltar Peñarroya... Són els únics? El Betis està últim a dues. Hi ha jugadors que estan molt lluny de la seva millor versió. L’equip va perdut en moltes ocasions i només reacciona quan els partits es troben en situació adversa. Els d’Ibon, que acaba contracte a final de temporada, es troben fent equilibris i malabars sobre un filferro. Mal negoci. L’ansietat fa créixer la necessitat i quan hi ha necessitat el foc crema més que mai. No és la millor situació per anar fent equilibris. Venen revolts, i molt tancats.