Dilluns passat, aquest diari publicava una notícia dient que el Tribunal de Comptes veia un supòsit de finançament il·legal entre DA i Progressistes-SDP per un deute no prou reclamat per part dels primers i negat pels segons. Sí, se’n va fer una pàgina gran, i el tema era cridaner, però tampoc va tenir massa ressò.
El ressò va arribar després. Des de DA es va emetre un comunicat de premsa que, lluny de calmar les aigües, que fins a aquell moment estaven força tranquil·les arreu excepte les seves pròpies, va agitar-les més enllà. No pel contingut, que justificava que s’havien fet els passos pertinents per reclamar el deute i fins i tot havien rebut una transferència que al seu parer demostrava que el deute era “real”, sinó pel fet que el comunicat va ser l’ocasió perquè la resta de mitjans de comunicació reprenguessin la notícia. I aquí ja hi va començar a haver més mullader.
D’una banda, la notícia va arribar amb més facilitat als ciutadans. I de l’altra, va provocar la reacció de l’altra part implicada, Progressistes-SDP, que dos dies després, dimecres, feia arribar el seu propi comunicat donant les seves explicacions i reiterant que no podien reconèixer el deute i que la transferència era per un altre concepte.
En definitiva, sí que hi ha hagut enrenou, però sobretot per les parts implicades i no tant per la publicació de la notícia original. Hi ha hagut enrenou, però sobretot causat per un error d’estratègia comès per les parts implicades. Si no s’hagués emès un comunicat per reafirmar les posicions, amb tota seguretat hauria passat tot plegat molt més desapercebut.
