Sovint, quan parlo d’Andorra a persones que no la coneixen, en destaco la seguretat i, sobretot, gràcies a això, també explico en què és –o més aviat era– un país perfecte per fer-hi família. A Andorra tenim un repte enorme que no podem continuar ignorant: som l’últim país d’Europa –i el penúltim del món– en taxa de natalitat. Aquesta dada, que pot semblar freda, té implicacions profundes sobre el futur del nostre país: menys naixements vol dir menys joves, menys famílies, menys futur i sobretot menys mà d’obra. I no podem mirar cap a una altra banda. 

França amb 35 hores i ara Espanya amb 37,5 hores avancen amb polítiques laborals més flexibles i, en molts casos, amb millors condicions salarials. Ens hem de preguntar per què cada cop costa més trobar personal qualificat, o per què molts professionals que abans veien Andorra com una oportunitat avui ho pensen dues vegades o, directament, no venen.

Hem de pensar en el llarg termini. 

Davant d’aquesta realitat, des del Partit Socialdemòcrata hem proposat incloure al nostre programa la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, com ja es fa a Espanya. Aquesta no és una proposta improvisada, sinó que neix d’una reflexió profunda: si volem que les famílies tinguin més temps per cuidar els seus fills –o també de persones grans– i per conciliar la vida laboral i personal, cal actuar amb valentia. No podem demanar que la natalitat augmenti si les condicions laborals no ho permeten.

Però aquesta proposta no només mira cap endins. També és una mesura per fer d’Andorra un país més atractiu per als treballadors, siguin residents o forans. 

Posem un exemple: un informàtic espanyol rep una oferta de feina a Andorra amb un sou lleugerament superior al d’Espanya. Però quan fa números, veu que haurà de treballar més hores, pagar un lloguer molt més alt i afrontar uns preus més elevats per molts productes bàsics. El que semblava una millora econòmica, en realitat no ho és. Davant d’això, tria quedar-se a Espanya, on viu millor i treballa menys hores.

Hi ha també una correlació interessant: els països amb major PIB per càpita a Europa, són els països on de mitjana treballen menys hores (entre 32 i 36 h setmanals) i, per tant, són més productius. 

També és rellevant analitzar –tot i que més complex– que els països on es treballa menys tenen, sovint, taxes de natalitat més altes (a més d’un PIB elevat). I si no és el cas, compten amb polítiques socials molt més avançades. Per exemple, Islàndia, que des de fa sis anys ha implantat la setmana laboral de quatre dies. La nostra proposta busca revertir aquesta tendència. No es tracta només de millorar la vida dels treballadors –que també–, sinó de fer d’Andorra un país competitiu, capaç d’atraure talent i retenir-lo. Un país on fer família sigui possible, on conciliar sigui una realitat i no un privilegi. Un país que es prepara per al futur des del benestar present.

És hora de fer passes valentes. Reduir la jornada laboral a 37,5 hores no és una utopia: és una aposta pel país que volem construir.