Tothom té feina, i molta, certament, i més aquí, que sembla que si no vius per la feina no ets dels nostres. Exagero? Sí, és clar. Però calia una introducció desmesurada per abordar una qüestió preocupant: les poques ganes de comunicar que tenen les associacions de comerciants i les que en tenien i semblava que apostaven per fer-ho ara ja no en tenen: passar desapercebuts, això no va amb mi, canvis de responsables, què diré? Chi lo sà. I és una llàstima, la veritat. I m’hi ha fet pensar que en la presentació del Pla de reactivació econòmica de Sant Julià una de les accions sigui ressuscitar l’antiga associació de comerciants i incidir en la comunicació, un aspecte que també es posa en relleu al Pla estratègic del comerç. Cal comunicar, sí, i comunicar-se també. No és que siguin les dels comerciants les úniques entitats que passin o no vulguin o no tinguin ganes de comunicar, també a d’altres àmbits turístics els costa voler parlar o només ho fan a certs mitjans de comunicació, la qual cosa em deixa patidifusa. O esmaperduda –per fer-ho encara més dramàtic– haver demanat fa temps com anava la venda d’entrades de l’Andorra Mountain Music a Andorra Turisme i si es mantenia el festival perquè a principis d’any encara hi havia força incidència per la Covid, i obtenir el silenci per resposta, com en altres ocasions, d’altra banda, i veure després l’aparició del seu responsable a la tele explicant-ho. Què passa? Doncs no ho sé, però si costa tant comunicar qüestions com aquestes, què passarà quan en vinguin de pitjors? Això sí, en qualsevol dels casos hauria preferit un “ara no toca” o “no tenim res a dir”. Fa ràbia? Sí, però no et sents ignorada.
