Corria el mes de juny del 1889 i el veguer francès a Andorra, Charles Romeu, buscava un nou batlle. Així doncs, en una missiva al seu delegat permanent, Romeu explica que el batlle Bonell acaba el seu mandat el pròxim 9 de juliol i que segons els usos i costums ha demanat al Consell General de preparar-li una llista de candidats anomenada la sisena. 
En Romeu ha rebut aquesta llista oficial de sis noms. Els possibles candidats a batlle francès són Miquel Duedra (Canillo); Mas (Encamp); Riba Ferino (Ordino); Jacinto Areny  Torres de Pal (la Massana); Pere Tomas Cerola (Andorra la Vella) i finalment Anton Huguet (Sant Julià).
Charles Romeu lamenta que, malgrat els seus excel·lents serveis, el batlle Bonell no es va mantenir entre els candidats. I li sap greu perquè mai va tenir motiu de queixa. És un home dedicat i segur que no els ha causat cap dificultat els últims anys. La seva no-presentació no ha de ser considerada com una condemna de la seva conducta per part del Consell General. Ans al contrari, és el resultat d’una consideració de caràcter molt diferent fruit dels costums andorrans.
La situació de batlle francès està molt sol·licitada a Andorra pel tracte que es dona a aquestes funcions; els competidors són nombrosos i tothom voldria poder ser cridat al seu torn. A més, el batlle sortint poques vegades es manté en la nova sisena. Romeu només coneix dos exemples que formen una excepció: el pare Huguet, que creu que va romandre batlle durant sis anys, en el moment en què la Mitra havia retirat de les Valls el seu veguer i el seu batlle; i Marquilló, que va exercir les seves funcions durant tres anys i mig o quatre.
Tant des del punt de vista de la rapidesa de les comunicacions com de la possibilitat d’aldarulls a Andorra, Romeu pensa que és avantatjós per a ells de tenir el seu batlle a Canillo o Encamp, parròquies que els són dedicades i que es troben a la carretera que connecta França amb Andorra. Tot i així, vol estudiar bé la llista de candidats i la parròquia no té per què ser excloent. 
Romeu continuarà les seves indagacions sobre els candidats i comenta al seu delegat permanent que li farà arribar tota la informació que desitgi. Tot i que la candidatura de batlles la decideixen els veguers, li sembla imprescindible que s’acordi de mutu acord amb la Delegació o que almenys la ratifiqui.
Un batlle que haurà d’estudiar els afers que li seran sotmesos i portar a terme l’activitat dins la instrucció i la imparcialitat en els seus judicis. A més, haurà de fer tot el possible per evitar conflictes amb la Mitra o altres persones del país. No haurà de perdre de vista que és el batlle de tots els andorrans i que ha d’evitar d’esdevenir l’home només d’alguns. També s’haurà de mantenir allunyat de les divisions i dissensions personals i al mateix temps haurà de fer l’esforç de captar la confiança de tots.