Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Es confirma l’espoli milmilionari als clients de BPA

Autor: Eusebi Nomen (portaveu de Raiffeissen.ad)


Dimecres Govern va entrar a tràmit parlamentari el conveni d’intercanvi automàtic de dades amb la Unió Europea i l’OCDE. Un text que confirmaria definitivament que les dades dels comptes bancaris de les persones físiques que en data u de gener del 2017 tinguin a Andorra més d’un milió d’euros seran intercanviades automàticament amb el fisc d’una llarga llista de països que inclou tots els de la UE i altres estats membres de l’OCDE.

Un llindar d’un milió de dòlars que també s’hauria utilitzat per classificar els clients de BPA entre bons i dolents. Recordem que PwC ha fet una classificació dels clients de BPA segons el nivell de risc. Recordem que PwC ha utilitzat els criteris més exigents dels Estats Units per realitzar la llista de clients amb un perfil alt de risc –que es queden bloquejats dins de BPA– i els clients amb un perfil baix de risc, que han passat a Vall Banc. Recordem que la classificació dels clients s’ha fet simplement seguint perfils de risc de la persona i no a partir d’indicis o proves d’activitats delictives.

Entre els criteris per definir els perfils de risc, tot indica que PwC hauria utilitzat, entre d’altres, els criteris del manual d’examen del Bank Secrecy Act Anti-Money Laundering. La normativa americana és molt clara i concretament el 31CFR1010.620 considera que els comptes de Private Banking són comptes d’alt risc que s’han de vigilar detingudament. I un dels criteris per considerar un compte com de Private Banking és que el compte tingui més d’un milió de dòlars en dipòsits i altres actius. Torna a aparèixer el llindar d’un milió de dòlars.

Per tant, dins dels aproximadament 2.000 comptes que han quedat retinguts dins de BPA tindríem la majoria dels comptes d’estrangers amb més d’un milió de dòlars, que no han pogut convèncer els tècnics de PwC ni els responsables de BPA-AREB de la seva innocència.

Per tant, tots els comptes de BPA que PwC va considerar com a comptes de Private Banking, amb més d’un milió de dòlars, haurien quedat captius i totalment bloquejats dins de BPA fins que els titulars no demostrin la seva innocència. El nou conveni d’intercanvi, amb les particularitats introduïdes pel Govern, condemna aquestes persones a un destí dramàtic: no poden tocar els seus diners, no poden cancel·lar el compte i el seu saldo a u de gener del 2017 a BPA serà comunicat automàticament a les autoritats fiscals del seu país de residència fiscal, com poden ser Espanya o França. Tindran una multa equivalent al 140-150% dels diners al compte, inspecció a fons i risc de presó. I aquestes persones que al seu dia van confiar en Andorra i hi van invertir, ara se les atrapa sense donar cap marge de maniobra. La seva única solució és vendre-s’ho tot al seu país i fer-se residents fiscals a Andorra abans de final d’any. Altrament baixaran literalment als inferns fiscals.

Les nostres autoritats han creat un parany fiscal de proporcions mai vistes, prenent captius un grup de clients de la banca andorrana que visitaran els inferns fiscals i amb un importantíssim volum de diners en joc.

És a dir que, casualment, el llindar d’un milió d’euros que hauria utilitzat PwC –seguint la normativa americana– per considerar que un client té un perfil alt de risc i s’ha de quedar bloquejat dins de BPA, seria el mateix criteri que ara utilitza Govern per intercanviar les dades del compte a partir del dia u de gener del 2017 (d’aquí cinc mesos i mig).

Davant d’aquesta coincidència, i de l’estranya aplicació dels criteris EUA a Andorra per part de PwC, hauríem de destacar un fet sobre PwC que fins ara no s’ha comentat. Concretament, dos de les seves publicacions anuals.

En primer lloc el mapa global de recursos antiblanqueig de diners (Global AML Resource Map), que conté un detallat mapa dels experts que PwC té a cada Estat i territoris d’Europa en data de gener 2016. Curiosament, tots sabem que PwC hauria tingut un centenar llarg de persones treballant a Andorra des de març-abril del 2015. Però, segons l’informe de PwC, a Andorra no tenen ni una persona dedicada a tasques d’AML (antiblanqueig de diners).

El segon informe a destacar és l’extens informe de PwC sobre les diferents normatives KYC arreu del món. És un informe de 671 pàgines que explica les importants diferències sobre les normatives KYC a gener del 2016. Revisa i compara la normativa a aplicar en 92 països. És un text pensat per a tota persona a qui preocupin les normes antiblanqueig aplicables a cada país i proposa que en cas de dubte es consultin els experts de PwC. L’objectiu d’aquesta publicació és evident. Vull destacar que la segona part del títol que apareix a la primera pàgina de text és “Entenent les diferències globals dels KYC” (Understanding global KYC differences). És a dir que PwC reconeix públicament que les obligacions sobre normativa KYC presenten diferències globals que s’han de conèixer. Hem de destacar que a gener del 2016 PwC feia mesos que aplicava a Andorra els criteris que hauria considerat adients per elaborar els KYC corresponents als quasi 30.000 clients de BPA, amb una important conseqüència: el bloqueig dins BPA pel fet de tenir un perfil de risc elevat. Hauríem de suposar que el gener del 2016 PwC hauria d’estar en disposició d’explicar al món quins són els criteris KYC aplicables a Andorra. Però la realitat és que al llarg de les 671 pàgines d’aquest informe no es menciona Andorra ni una vegada, i l’Estat Andorrà tampoc està entre els 92 països dels que s’analitzen els requisits KYC aplicables. Un buit inexplicable.

Per tant, avui hi hauria uns dos mil comptes bloquejats a BPA a causa que els seus titulars tenen un perfil de risc elevat, segons haurien determinat els experts de PwC. Però amb la curiositat que, segons PwC, el gener del 2016 no tenen ni un “recurs AML” a Andorra i amb la particularitat que PwC no inclou la llista de criteris o requisits KYC 2016 aplicables a Andorra. Resulta que si PwC ha aplicat realment els criteris KYC dels Estats Units als clients a Andorra, entraria en una profunda contradicció amb el fonament del seu informe 2016 basat en l’existència d’importants diferències entre els requisits KYC a diferents països del món. I resulta que si PwC ha aplicat els criteris KYC dels Estats Units resultaria que hauria classificat com a clients de risc els clients de banca privada amb un saldo superior a un milió de dòlars amb la conseqüència del bloqueig dels seus comptes. Justament, el mateix criteri que ha utilitzat Govern per fixar el llindar d’intercanvi automàtic de dades dels saldos existents a partir del dia u de gener del 2017, fet que obre la porta d’entrada als inferns fiscals per a aquestes persones que van confiar en el sistema bancari andorrà.

Trist, vergonyós, enervant. Especialment pel silenci que acompanya la creació d’aquest infern fiscal.

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Atenent a algunes peticions, us adjunto els links dels dos informes:
Informe de 671 pàgines:
http://www.pwc.com/gx/en/financial-services/publications/assets/pwc-anti...
Mapa:
http://www.pwc.com/gx/en/financial-services/publications/assets/pwc-glob...

Com es pot explicar que PwC Espanya tingui la facultat de classificar als clients entre bons i dolents (pel que fa a sospites de blanqueig) quan els seus ex-directius han acceptat aquest any 2016 una multa de 38.000.000 € (trenta-vui milions d'euros) per delicte fiscal (ara considerat blanqueig de capitals)???
A més, l'any 2014 els USA van imposar una multa de 25.000.000 USD (vint-i-cinc milions d'euros) a PwC de New York per blanqueig de capitals.
Voleu dir que son els millors analistes que es podia triar per fer aquesta feina, que per altra banda han fet pèssimament (i suposo que bastant cara...) ???

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte