Avui o aquesta setmana, amb motiu de l’assemblea anual de Nacions Unides, sabrem si Andorra, almenys així ho diuen des de França, reconeixerà l’Estat palestí. El cas és que encara no en tenim notícies. Oficialment es va dir que seria després de l’assemblea de l’ONU. Així és que aquesta és una Baixada del Molí agosarada? Certament, el posicionament del Govern, com diria amb encert un company de redacció referint-se a alguna de les manifestacions de l’Executiu, és ambigu. Una mica com la darrera vegada que públicament van coincidir en el temps la ministra Tor dient que “el Govern treballa per poder fer realitat el reconeixement de Palestina properament” i el ministre portaveu posant les famoses tres condicions perquè això es donés: una pau justa i duradora, el reforç de l’autoritat palestina i el reconeixement generalitzat de la comunitat internacional. Aquesta potser és la condició que més es va donant. Les altres dues, per desgràcia, sembla que estan molt i molt llunyanes. De tota manera, si finalment Andorra diu sí, ja s’ho faran venir bé i si ara per ara tornés a dir que serà més endavant, també, i si cal esperar al final dels temps, doncs no passarà res. Hi ha qui diu, jo no tinc encara tanta experiència, que Andorra no té una política internacional pròpia i que, per tant, anirà al redós del que faci sobretot França que avui, sembla que sí, reconeixerà l’Estat palestí. I a mi, què voleu que us digui, el que m’agradaria és que ho fes però per convenciment, no per arrossegament o mimetisme o per quedar bé amb qui governa al nord, que això que governa ja és molt dir, però no em ficaré ara amb la política francesa, que ja en tenim prou amb la d’aquí.
