És francès? Mec, mec, meeec!!!
Les enquestes diuen que la població andorrana reconeix el valor del turisme. Sap que, en gran part, en viu i per això en té una percepció positiva. Una realitat que, tal com assenyalen els investigadors, es troba a anys llum de la que es dona en altres països i ciutats. Un bon exemple és Barcelona, on han sorgit dures crítiques envers els guiris i l’alteració que aquests exerceixen en la vida de la població local. Això ha obligat l’Ajuntament a impulsar algunes (pobres) accions per afavorir la convivència entre uns i altres. Sortosament aquesta situació no es produeix a Andorra. Amb tot, tractem amb cordialitat els turistes que rebem? Segurament vostès han viatjat a altres països amb el cotxe propi. Saben molt bé que per trobar el carrer adequat que els portarà a l’allotjament en què pernoctaran aquella nit sovint han de reduir la velocitat. Frenar i mirar. I en alguns casos, aturar-se a la vorera i preguntar. Saben com n’és d’empipador que aquell malhumorat que el segueix al volant d’un altre vehicle toqui el clàxon en aquell moment, renyant-lo. A Andorra segur que els sonen frases com “que malament que condueixen els francesos!” o “aquest espanyol no sap on va!”. I mec, mec, mec, toquem la botzina amb insistència. Que espavili. Un record, una vivència més que aquests visitants incorporaran a l’àlbum un cop retornin a casa. I amb ell, revindrà aquella sensació agredolça. Perquè, quin país tan bonic però quina gent tan arrauxada. Esperem que no ens ho tinguin en compte i que tornin l’any que ve. Perquè una cosa tenim clara; és d’ells que vivim.