Parafrasejant el famós lema de la campanya electoral de Clinton contra Bush, És l’economia, estúpid!, hem de dir alt i clar que el pilar fonamental de l’èxit econòmic que ha permès la millora social d’Andorra era la confiança dels clients estrangers. Uns clients que han aportat els diners per al creixement Andorra. DA ha comès el gran error de considerar l’immobiliari, els serveis financers, el comerç i el turisme com a quatre pilars autosuficients, sense adonar-se que estaven vestits sobre el pilar central de la confiança dels clients estrangers.

Si la confiança cau, tot cau.

La confiança ha caigut i tot caurà. Ho veiem en la immediata reducció de personal als bancs i la caiguda dels ingressos per IGI. Una caiguda d’aquest impost que grava el valor afegit que s’ha produït tot i la forta revifada de visitants amb necessitat de gastar per treure el diner d’Andorra.

Toni Martí no ha volgut reconèixer que la confiança era el veritable pilar de la nostra economia. Un pilar sobre el qual s’han desenvolupat les nostres quatre principals activitats generadores de valor afegit: immobiliari, serveis financers, comerç i turisme. Sense la confiança dels nostres clients, cap d’aquests sectors econòmics era viable com a generador d’alt valor afegit.

Amb la recent destrucció de confiança, cap d’aquests sectors serà viable com a generador d’alt valor afegit. Es podrà atreure un gran nombre de visitants a base de preus baixos, però no permetran la generació de l’alt valor afegit necessari per mantenir l’alt nivell de vida de què es gaudia.

S’ha trigat dues generacions per crear una forta percepció de confiança entre els nostres clients. Una confiança fonamentada en la seguretat, la privacitat, la llibertat, la capacitat de donar solucions. Que tot era fàcil. Que Andorra era l’escapada. Que Andorra era un altre país: el país dels Pirineus.

Mentre el consumidor percebia aquests atributs diferenciadors, superiors, de confiança, de tranquil·litat, de serenor, de facilitat, Andorra va crear molt valor afegit, gràcies a aquests factors emocionals.

Però els nostres governants han perdut la capacitat de copsar la dimensió emocional de les persones i han comès l’error d’ignorar la importància de la confiança. A partir d’aquest error fonamental, es van pensar que si teníem quatre pilars es podien aixecar altres pilars econòmics a base de noves lleis i assessors. Com si els pilars econòmics fossin construccions jurídiques que s’aixequen per decret.

Des d’aquesta ridícula perspectiva simple de les coses, DA ha menystingut la importància de la confiança dels clients. Ni s’han adonat que amb l’espoli de BPA i la traïdora implantació de l’intercanvi automàtic han dinamitat la confiança de desenes de milers de clients que ni volen sentir parlar d’Andorra.

De fet, Toni Martí ha liderat el major exercici de destrucció de confiança; de destrucció de fiabilitat; de destrucció de seguretat, i el major espoli que ha patit Andorra. En un any i mig ha destruït la feina de dues generacions.

Efectivament, cada dia esdevé més evident que s’hauria utilitzat BPA com un escut humà per protegir la que seria una altra estructura de blanqueig de la corrupció política. Quan les nostres autoritats van fer la intervenció i resolució de BPA, van fer una aposta a cegues, portats pel prejudici que un cop tinguessin accés als llibres de BPA trobarien comptes fraudulents a nom de difunts, usurpacions d’identitat, gestors cobrant comissions per blanquejar i una extensa estructura criminal dins de BPA. Però no hi era. I com a resultat de la seva obsessió per trobar proves que justifiquessin el seu espoli, les nostres autoritats han tractat –i les segueixen tractant– com a criminals desenes de milers de persones honestes. Han tractat, i els segueixen tractant, com a criminals clients que van confiar en Andorra i que estan profundament dolguts per la traïció soferta.

Entre l’espoli de BPA i la pèssima implantació de l’intercanvi automàtic, Toni Martí ha esmicolat la privacitat i ha dinamitat la confiança de desenes de milers de clients que no tenen altra prioritat que parlar malament d’Andorra a tothom que els vulgui escoltar. Ha tirat per terra el pilar central de la nostra economia.

La mentalitat de Toni Martí seria tan simple que, davant d’aquest fiasco, ha dedicat el Nadal a fer una de les seves rondes d’intrigues parroquials amb l’objectiu d’avaluar la situació per a unes eleccions que es poden precipitar davant dels propers esdeveniments. Un total menysteniment per la destrossa que ha fet, i pensant únicament en els seus bricolatges electorals.

Per si no era suficient l’espoli confirmat al desembre, a sobre els clients de BPA/Valora que no poden tocar els seus diners han d’aguantar les notícies que la destrucció de valor s’incrementa per la incapacitat dels administradors de l’AREB per fer la venda d’importants actius com la filial a Panamà. O han de veure com els voltors financers espanyols es queden per quatre rals les joies de la corona de Banco de Madrid. És francament irritant constatar que un dels millors actius de Banco de Madrid se l’hauria quedat a preu de saldo un dels integrants del triangle Fibanc-Valora-Andbank. Un triangle dins del qual es trobava el diner dels Pujol-Ferrusola i que, segons el perit nomenat pels tribunals andorrans, no respectava cap de les normes antiblanqueig del diner criminal i del terrorisme.

S’ha trigat dues generacions per construir el veritable pilar de la nostra riquesa econòmica i social: la confiança d’una veritable família de clients que estimaven Andorra. Se’ls ha traït, se’ls ha tractat com a criminals, se’ls ha fet la vida impossible. S’ha dinamitat la confiança de desenes de milers de persones que avui no tenen altra prioritat que explicar a tothom que els vulgui escoltar la traïció i l’espoli patit a Andorra

Per recuperar la confiança perduda, necessitarem un grapat d’anys, la desaparició de l’escena política dels qui han fet aquest fiasco i molt, moltíssim, esforç de tots els ciutadans.