És la ideologia, estúpid!

Posem per cas que es diu Mariona i posem per cas que la Mariona té uns ingressos que volten els 1.500 euros. Un salari justet, però un salari que donaria per anar vivint. O potser té un petit negoci que fins ara li garantia un mitjà de vida, però noi, entre pandèmies i ara l’apujada del preu dels subministraments i unes vendes a la baixa, dir que fa malabarismes és dir poc. El cas és que la Mariona sap des de fa bastants mesos, moooolts de fet, que li toca fer la revisió al ginecòleg. Que ja és antipàtica, però és que pel que recorda de l’últim cop, amb l’ecografia o similar, es va enfilar a uns 175 euros. Després vindrà l’anàlisi de sang, que calcula en cent i escaig més. I la mamografia, que també té un cost. Ho ha de fer, sap que ho ha de fer, que no pot badar, no fos cas. Però és que, uix, com costa disposar de 200 euros fora de la butxaca ni que sigui dos dies, quan el 2 de cada mes mig sou ha desaparegut en el lloguer (i podria ser pitjor), els rebuts, el préstec del cotxe que a banda és un trasto sempre avariat (i el bus gratuït no li serveix a les hores de la nit en què plega) i aquest fill tan maldestre, que quan no trenca les ulleres necessita botes noves o pantalons: què coi fot aquest xaval per destrossar així la roba?!
De la Mariona és de qui parlen aquells per a qui és una qüestió “de principis” que el pacient hagi d’apoquinar tot el cost d’un tractament mèdic. És gent com ella que convertiria aquesta en una societat assistida, diuen, d’incapaços de valdre’s per si mateixos. 
Recordem aquell famós eslògan electoral? Doncs ara sí: és la ideologia, estúpid!