És l’hora de canviar de Govern

Andorra no pot seguir amb el clima de tensió, d’inseguretat i de ridícul institucional actual. Estem perdent les grans oportunitats de creixement econòmic i social que ens envolten. El turisme a Europa ha explotat fruit de la inseguretat imperant en altres destinacions. La despesa turística a Barcelona, a la Costa Brava i a la Costa Daurada és espectacular. El creixement econòmic que ens envolta és evident i el creixement en altres petits estats europeus és majúscul. Ens n’arriben les escorrialles, però ens estem perdent les grans oportunitats perquè fem por. Andorra ha esdevingut un pati on nens malcriats de les diferents tribus es peguen entre ells i si algú de fora s’acosta marxa calent i sense els diners del berenar. 

No es pot continuar d’aquesta manera, tret que Andorra simplement vulgui acabar en la misèria i amb tots barallats.
Permeti’m uns recents exemples del ridícul que estem fent:
1. No es pot permetre que el fiscal general d’Andorra viatgi conjuntament amb una batlle instructora a Panamà a veure què troben contra uns ciutadans andorrans. On s’ha vist aquesta manca de separació de poders? Aquest tipus d’espectacle espanta qualsevol inversor seriós. Un fiscal hi és per vetllar pel compliment del dret, no hi és per fer pinya amb una batlle instructora contra un ciutadà determinat.
2. El Govern no pot permetre que l’AREB acumuli demandes i querelles de clients nacionals i estrangers sense que les autoritats es plantegin revisar la forma de fer. Em recorda aquella manera de fer dels vells soviètics: si picant amb el martell no entra, agafa un martell més gros!
3. El Govern no pot permetre que la persona que han nomenat a l’INAF permeti que Vall Banc segueixi sense fer l’increment de capital que hauria de fer per retornar els diners dels clients. És simplement ridícul que un banc andorrà mantingui sine die un corralito sobre la renda variable i sobre els comptes de divisa dòlar. Aquesta pràctica intoxica tot el sector financer, per molt que l’ABA tregui un nou logo en anglès.
4. He analitzat els comptes presentats per la banca andorrana. Mai havia vist unes pràctiques comptables tan creatives per maquillar els resultats. Són especialment escandaloses. 
L’INAF ha perdut el sentit del ridícul permetent aquestes pràctiques, que espanten qualsevol inversor seriós. Senyors de 
l’INAF, és ridícul que permetin les actuals pràctiques de renovacions creditícies per disminuir les provisions i incrementar beneficis. És simplement una pràctica per permetre distribucions de resultats ara i que l’entitat no tingui solvència d’aquí uns anys. Que consti que ho poso per escrit. Per tant, quan passi, no diguin que no era previsible.
5. Les autoritats andorranes no actuen mentre les autoritats espanyoles fan públic que un banc andorrà hauria participat en operacions vinculades a la corrupció utilitzant comptes de persones no existents o difuntes. És simplement escandalós que mentre l’INAF i després l’AREB van contractar una auditoria de desenes de milions d’euros per mirar compte per compte si el titular era viu o mort i si realment havia obert el compte, actualment cap autoritat andorrana es preocupi ni intervingui davant de les greus acusacions que fan les autoritats espanyoles. Esdevé evident que qui va ordenar l’auditoria multimilionària a BPA per identificar la veracitat de cada titular era algú que sabia que a Andorra s’utilitzaven comptes de difunts per fer pirules. Per això van dedicar milions a mirar un per un tots els comptes de BPA. Però BPA no feia el que feien altres. L’INAF o la Uifand han perdut el sentit del ridícul.
6. Resulta que després de centenars de milers d’hores d’auditoria i de desenes de milions d’euros de les corresponents factures, l’AREB ha arribat a la conclusió que els comptes de la família Cierco i de les seves empreses eren traspassables donat que no han trobat ni una prova ni un indici de blanqueig. Si els especialistes financers andorrans, assistits per tècnics internacionals, arriben a la conclusió que els comptes de la família Cierco i els de les seves empreses no presenten cap problema de blanqueig, com pot ser que la fiscalia i la batlle instructora continuïn buscant? Pretenen dedicar-hi més desenes de milions d’euros i més centenars de milers d’hores a veure què troben?
Em sembla que tothom estarà d’acord que la imatge que donem no pot ser més patètica. Mentre l’AREB allibera els comptes de la família Cierco i de les seves empreses, el fiscal general d’Andorra va de viatge a Panamà amb la batlle instructora a veure què poden aconseguir pel costat del cas Odebrecht. És allò d’anar a buscar on sigui una bala que encaixi per justificar el mort. 
Odebrecht és un monstre amb uns cent mil empleats. Aquesta multinacional hauria reconegut que hauria teixit una complexíssima xarxa per fer pagaments a organismes oficials per aconseguir obres. Una complexa xarxa amb la qual va enganyar molts bancs, que van fer cadascun d’ells un tràmit que individualment seria legítim però que de manera agregada permetia assolir els seus suposats objectius. De fet, a Andorra Odebrecht hauria enganyat o utilitzat un parell de bancs. Seria totalment absurd que les nostres autoritats volguessin ara utilitzar el cas Odebrecht per criminalitzar BPA i justificar la seva intervenció i resolució. Seria ridícul donat que BPA no va ser intervinguda pel cas Odebrecht. I seria una temeritat perquè aleshores obligaria l’AREB a emprendre les mateixes mesures contra un altre banc andorrà que hauria fet exactament les mateixes operacions dirigides per l’antic prescriptor de BPA, que hauria passat a treballar per a aquest altre banc. Les nostres autoritats no poden seguir amb aquesta paranoica persecució de BPA, donat que per aquest camí estan contaminant tot el sector financer i tota l’economia andorrana, impedint el nostre creixement i perdent les oportunitats que s’emporten els nostres veïns.
Arribats a aquest punt i després dels disbarats exposats en la darrera trilogia d’articles sobre Cinca, Saboya i Martí, em sembla clar que Andorra necessita un nou Govern, net, amb gent amb capacitats reals i que tiri endavant. Andorra no pot seguir fent el ridícul. És l’hora de fer net, i ràpid.