“És que sempre s’ha fet així”. Aquesta expressió segur que l’hem sentit un munt de vegades i fins i tot potser algun cop l’hem dit –l’he dit, ja m’hi poso– per justificar una manera de fer i, per què no dir-ho, per tapar la boca de qui pregunta. ¿Poden justificar amb aquestes paraules que no puguem tenir un balanç, ja no diré complet o exhaustiu, sinó una mínima valoració, de com ha anat per exemple aquest pont a nivell turístic? Com pot ser que territoris veïns més grans en extensió i població, per tant amb una complexitat més gran a priori, se suposa, el mateix dia que s’acaba el pont ja envien una nota de premsa amb totes les dades concretes sobre com ha anat l’ocupació ja sigui referida a establiments turístics o bé a atractius turístics? Representa que es tracta d’un tema d’actualitat, amb dades per al sector que són bones. Així les coses, quin és el problema? I pensin, estimats lectors, que segurament avui hi haurà qui em truqui per dir-me que què estic dient, que com goso... Perquè ja m’ha passat en alguna ocasió, i per parlar d’un tema en positiu... Doncs pensin vostès quan es tracta de qüestions més espinoses. En fi. A voltes ens omplim la boca i fem servir paraules grandiloqüents per dir que hem de ser transparents. I si ens costa tant ser-ho en qüestions, ja dic, en principi “positives” per a l’economia del país, com puc intuir que és el cas, com ho serem en temes d’alt voltatge? Pensem-hi. Precisament ahir parlava amb la presidenta d’una associació que em deia que a Andorra hi ha moltes coses de les quals no es vol parlar. Com si no anessin amb nosaltres. I com ja he dit altres cops, no estem dins d’una bombolla.
