És qüestió de drets

Després de veure el darrer debat d’orientació política, m’agradaria compartir amb vosaltres una idea. I és que una cosa queda ben clara: el partit amb majoria absoluta en el nostre Consell General (majoria absoluta amb el 7% de la representació del país) no està d’acord en aprovar un dret per a les dones que hauria de ser incontestable. 
Però això no queda aquí, i és que Demòcrates per Andorra mai ha negat fermament estar en contra de l’avortament, sinó que s’escuda en el nostre model d’Estat i criminalitza les formacions que sí que hi estem a favor. És més, intenta atemorir la ciutadania amb l’excusa que l’únic objectiu del Partit Socialdemòcrata, que defensa l’avortament, no és un altre que trencar amb l’actual model d’Estat i buscar una república que seria el desastre per al nostre país. 
I la meva pregunta és: en quin moment el PS s’ha posicionat en contra del coprincipat? Senyors consellers, no hi ha pas una altra manera de justificar el ‘no’ a un dret essencial per a la dona com és l’avortament? Ja ho va deixar ben clar el president, Pere López: “El PS mai ha qüestionat el model institucional actual, però des del PS creiem en uns polítics que busquen trobar espais d’entesa i escenaris en els que tothom hi surti guanyant, deixant de banda propostes duals i fatalistes en les que només es discuteix qui acaba perdent”. I és que només fem que escoltar la gran majoria dels andorrans, que volen avortament i coprincipat.
Sincerament, i a títol personal, trobo injust que encara avui en dia ens continuem qüestionant si l’avortament és o no un dret de la dona, quan a Europa és ja afortunadament gairebé unànime el sí i el dret a decidir de les dones sobre elles mateixes, que no deixa de ser més que això. Des del PS vivim i coneixem la realitat del nostre país. Però ens neguem a dir-li ‘no’ a una dona sobre el seu propi cos. No ens toca a nosaltres decidir, és només decisió d’elles. És doncs, com defensa el mateix Pere López, la missió dels nostres polítics trobar una solució i posar fi a aquesta injustícia.
Del que sí que em sento molt orgullós és de tot el moviment social que hi ha actualment a Andorra al voltant de l’avortament. Perquè més enllà de les autoritats que legislen sense escoltar la ciutadania, grups feministes com Acció Feminista Andorra o Stop Violències no paren i continuen la seva lluita per aquest dret. És doncs, moment de continuar endavant i demostrar que aquesta nova Andorra no es cansarà i no pararà fins a tenir aquest dret, repeteixo, essencial per a les dones. Perquè si algú ha de decidir sobre el que és legal a Andorra som únicament els ciutadans i hem de dir ben alt i ben fort que aquí decidim nosaltres i, en aquest cas, en especial, cada dona, i només elles poden decidir sobre el seu cos. Podem dir que aquest moviment i aquesta lluita és imparable i no pararem fins que l’avortament sigui un dret en el nostre país, perquè volem que ho puguin fer a casa seva i no haver de marxar.