És urgentíssim crear pisos socials

Davant la probable ineficàcia de la superllei en tràmit de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges (llei òmnibus) creada pel Govern actual, el raonador del ciutadà crida a reflexionar sobre la necessitat que tinguem habitatges socials a Andorra.

A excepció de Jovial, no és normal que el Principat sigui l’únic país del sistema occidental que no té habitatge social. Vila va lamentar que el percentatge d’habitatge social a Andorra sigui d’un 0% quan la mitjana de la UE és de 17% i a França arriba al 25%. El ministre d’Afers Socials va sortir al pas, dimarts passat, de les afirmacions del raonador assegurant que Andorra compta actualment amb 17 pisos socials i va avançar que n’hi haurà un total de 54 d’aquí a dos anys. Pisos que estaran destinats a persones amb discapacitat, dones que hagin patit violència masclista, joves extutelats en procés d’emancipació, persones que tenen dificultats econòmiques i també per a les famílies refugiades que arribin al país.

Senyor ministre, vostè creu realment que 17 pisos socials són suficients avui per cobrir aquestes necessitats ? Vostè sap molt bé que actualment moltes famílies no poden esperar dos anys per poder accedir als 54 pisos socials previstos. Una quantitat ridícula vista la realitat.

Evidentment no es tracta de crear guetos, però sí de trobar una solució als problemes patits per molta gent que veu com els preus del lloguer es disparen amb preus desorbitats que els obliguen a canviar de pis o decidir anar-se’n a viure a la Seu d’Urgell. I què passarà amb els treballadors temporers quan arribin al país per trobar un lloc digne on allotjar-se?

Encara no ens han explicat per què al 2016 el Govern actual va prendre la decisió de suprimir el departament d’Habitatge sense crear un registre de la propietat. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha fet arribar una demanda d’informació al Govern per sol·licitar-li un cens de pisos amb l’objectiu de conèixer el nombre d’habitatges que hi ha per parròquia, i també saber a quin ús estan destinats, el preu per metre quadrat o si estan lliures o ocupats. La consellera va especificar que aquesta informació es pot obtenir “creuant dades a disposició de l’Executiu”, com les que té el departament d’Estadística, FEDA, Andorra Telecom, altres companyies elèctriques o de distribució d’aigua potable, o fins i tot els comuns. “L’objectiu és tenir una idea clara de la situació real del país per tal de poder donar resposta a la preocupació de molts ciutadans andorrans”, va insistir Gili, sense deixar de remarcar que es tracta “d’una gravíssima problemàtica”.

Una de les solucions per minvar el problema seria la creació d’un institut de l’habitatge que sigui independent i que s’encarregui de recopilar les dades i fer estudis per poder anticipar-se a situacions com les actuals.