Ep! Per aquí encara no ho hem vist, però a Barcelona... És l’última moda? La darrera ocurrència? O la fi del món? Es venen habitacions per 90.000 euros. No m’he equivocat ni de concepte ni de quantitat. I mentre la meva mare ho deia amb cara de no sé què més em queda per sentir i viure, i està molt al lloro, les dues especulàvem per dins els comentaris que ens venien al cap mentre assaboríem un fabulós entrepà de sobrassada i formatge brie calent, una combinació que, si no heu provat mai, us animo a fer-ho. Deliciós! Sort n’hi ha d’aquests petits plaers setmanals que permeten xerrar i compartir les novetats i extravagàncies vàries llegides i vistes. Bé, parlant de coses estrambòtiques també ho és per a mi l’ocurrència de l’Ajuntament de París. Sí, aquesta de fer minihabitatges en places de pàrquing i donar així solució a la problemàtica de manca de pisos.
Almenys, si llegiu aquesta columna ja sabreu de què va la cosa i quan arribin a Andorra aquestes solucions imaginatives i creatives potser ja us n’haureu format una opinió. Perquè és clar, com has de comprar una habitació? A què et dona dret? I si no coneixes el propietari... Però el propietari de què? De la resta d’habitacions? De la cuina? I del lavabo, potser? Quin embolic, tot plegat! O ho trobeu acceptable? Posats a pensar més alternatives imaginatives d’aquestes... Arribarà el dia en què per exemple hi haurà subhastes d’habitacions? I qui diu habitacions diu cuines i passadissos? Caldrà posar punts fronterers dins del pis per travessar la propietat d’un altre si és el cas? La mare i jo ho vam saldar tot plegat amb un “on anirem a parar” mentre se’ns feia la boca aigua.
