Bon dia a tothom!
Aquesta expressió, durant molts anys, es feia servir amb sorna per parlar de la majoria de les talles romàniques de verges trobades. La majoria d’elles tenien alguna desproporció (mans, cap, peus) o defectes a la cara (nas gros, ulls desviats) com el cas de la nostra Mare de Déu de Meritxell, fruit segurament de les eines emprades, del material utilitzat i de la tècnica de l’època. Això ha fet que posteriors reproduccions s’hagin modificat per fer-les més agradables a la vista.
 Per això, el Dia de Meritxell, el cardenal Parolin, persona força esperada per desllorigar xafarderies que es feien córrer per tota mena d’informadors socials, va dir  que la Mare de Déu ens estava mirant amb aquells ulls grossos. I li faltava dir “i centrats”.   
Doncs bé, començat el nou curs escolar i el nou curs polític, el primer èxit del Govern va ser que, en principi, el Vaticà no ve a destruir el Coprincipat, com auguraven alguns. Encara més, sembla que miraran com buscar un encaix perquè l’avortament sigui possible, suposadament en uns mínims. Ja està tot en marxa. 
Srs. del Govern. I del Partit Socialdemòcrata: us heu cagat a les calces, i perdoneu l’expressió, amb la llei del català. No es tracta que els residents passius s’hagin de treure el curs X de català. Jo no he passat mai cap examen de cap nivell i provo de viure sempre en català. Es tracta que aquesta gent, quan vagi a un lloc públic (bar, botiga, banc...) siguin capaços de dir: Bon dia, si us plau, gràcies, voldria un cafè, quant costa? Aquelles expressions mínimes que al mateix temps animaran l’empleat a respondre en català. Si no, estarem en el mateix cercle viciós de sempre. No ens podem plegar a les xarxes socials, i menys a les paraules d’un crio ignorant titllant-nos de dictadura lingüística quan només cal mirar el seu país. Penso que seria dictadura si ho demanéssim per entrar, però per a una renovació, demanar un mínim de comprensió i parla hauria de ser el més normal del món en un país normalitzat. Pot ser que us ho feu mirar! 
Senyor Espot, sabeu que us respecto com a persona i com a polític. Una altra cosa seran les vostres actuacions com a cap de Govern, però això és un tema a part. L’altre dia vau prendre la decisió de fer pública la vostra condició d’homosexual. Com a persona, res a dir. Com a polític em va sorprendre, o no, el moment i el lloc. En una entrevista televisada i a prop d’unes eleccions comunals. Vau dir que no us ho havien preguntat mai. Tot comença amb una pregunta del Gabi on diu que a partir d’una conversa privada opina que Andorra és un país conservador. Vós us esplaieu fins a explicar les lleis més inclusives d’igualtat, matrimoni gai... Fins que surt la pregunta base: “Per què cap polític ha manifestat la seva...” “Perquè no li ho han preguntat.” “I la vostra?” “Jo soc gai! I no me n’he amagat.” Molt bé!
Vós dieu que mai us heu sentit discriminat. Us felicito! Jo he vist gent de la vostra condició social i sexual discriminar persones per maricons, i no en fa tant d’això.
I a partir d’aquí expliqueu que voleu ajudar al fet que qualsevol persona no se senti discriminada per la seva orientació sexual i que podria arribar tan amunt com vós. No els doneu falses aspiracions. Vós sabeu que no és veritat. Per començar calen esforços i estudis. I per això també calen diners. Segur que un percentatge ho poden arribar a fer. Però per ser on sou cal alguna cosa més. No tothom pot entrar en política i, encara menys, escalar a les més altes posicions. I ho sabeu. El “si vols, pots” és una gran enganyifa del sistema que només és permeable a uns quants.
El relat és bo però l’aplicació, que és el que passa després, em genera dubtes. 
Au, bon dia tingueu!