Tot i haver escrit ja diversos articles, fins ara cap havia fet referència a Escaldes-Engordany. No per res en concret, simplement tothom amb qui parlava em comentava el mateix: “Bé, sembla que no ho fan malament.” I aquesta frase poc concreta, sense ser positiva però tampoc negativa, ja em servia per no mirar més enllà.

Però l’altre dia, allò que tens una mica de temps per pensar, vaig optar per dedicar una estona a examinar què està fent realment el Comú d’Escaldes-Engordany i, després de donar-hi voltes, he arribat a la següent conclusió: si la gent té la sensació que “no ho fan malament” és només perquè la gestió actual del Comú passa desapercebuda, sense pena ni glòria. Se’ls ha de reconèixer, però, una cosa, que no fent pràcticament res han sabut crear la sensació que fan alguna cosa. El que en castellà es coneix com dar el pego.

La feina que s’ha fet des del Comú d’Escaldes-Engordany es pot resumir en tres pilars. El primer, Vivand. Tot i això, ara que l’avinguda ja és per als vianants deuen pensar que ja no cal arranjar el paviment, que està bastant malmès, i ho solucionen posant “més pintura” un parell de cops l’any. El segon, les zones d’aparcament, amb un cost limitat per a les arques comunals i uns contractes precaris de lloguer amb els propietaris dels terrenys, han aconseguit un impacte i una repercussió immediata. I el tercer, els museus, amb la instal·lació a la parròquia del museu Thyssen-Andorra i la creació de l’ArtalRoc, gràcies a la cessió del que havia estat el CIAM. Fins aquí la feina feta.

Però què passa amb tota la resta? Repassem altres temes que sembla que han caigut en l’oblit. Ja que som la parròquia de l’aigua, em venen al cap diverses preguntes relacionades amb l’H2O. Per què se segueix inundant l’aparcament soterrat del Prat del Roure? Ja s’han modificat les canonades perquè les aigües fecals no vagin a parar al riu (riu que, per cert, Sant Julià de Lòria adequarà per practicar ràfting)? Cal seguir veient la sala ArtalRoc plena de galledes cada cop que plou? Des del Comú es proposa Caldea com a ubicació per al casino. Si s’escull aquesta opció, l’entregarem amb goteres o sense? Encara sort que les pluges torrencials, i els corresponents talls d’aigua per la terbolesa amb la qual sortia per les aixetes, van fer que Capesa decidís realitzar nous dipòsits per garantir el subministrament, perquè si havíem d’esperar que el Comú d’Escaldes-Engordany mogués fitxa, encara ara estaríem esperant que el Comú fes alguna cosa i a la cua pertinent per poder disposar d’aigua potable en cada ruixat intens que afectés el país.

Deixant l’aigua de banda, hi ha accions i peticions veïnals de les quals mai més hem sabut res. De les demandes fetes des de Fiter i Rossell per reduir la velocitat dels vehicles que hi passen no n’hem tingut notícies. Del tancament temporal del tanatori l’any 2014 ja han passat tres anys i suposo que se’ls deu haver oblidat que el tancament era temporal!! Un altre exemple de la temporalitat de les accions dels mandataris comunals el tenim en l’aparició de les pistes 3x3 de bàsquet a tocar del Comú, que “temporalment” van substituir el camp de futbol. No cal que digui que encara hi són i que, veient el concepte de temporalitat dels dirigents comunals, encara hi seran un parell d’anys més.

I em deixo moltes coses al tinter, n’estic segur. Potser d’aquí a un temps, quan torni a escriure un altre article sobre Escaldes-Engordany, l’equip comunal dirigit per la senyora Marín ja haurà començat a treballar, de veritat, per la parròquia. O potser no, ves a saber. Però el que tinc clar és que seguiran donant el pego, una activitat que fins ara “sembla que no els va malament”; a ells, és clar, als escaldencs ja en parlarem!