Fa tres dies que hem entrat a la tardor astronòmica, tot i que roman  la sensació que encara som a finals d’estiu.

Però el fet és que la tardor és una de les estacions més interessants de les que gaudeixen països com el nostre.

La tardor són colors. Dels grocs i taronja fins als vermells i marrons la vegetació es vesteix amb una àmplia gamma cromàtica que enamora els paisatges abans de despullar-se a l’hivern. És màgic i preciós admirar les fulles dels arbres que diferents substàncies atrapades dins la fulla per manca de clorofil·la per la frescor i la curta durada de la claror del dia, transformen en un festival colorit. 

La tardor és saber. En molts indrets del món, són temps on els infants, el jovent, el professorat i les persones dels àmbits acadèmics retroben les aules i els espais d’aprenentatge per seguir creixent gràcies al coneixement. La tardor és lleure. A les nostres muntanyes, són temps de bolets i de castanyes. Boletaires i amants de la naturalesa recorren els boscos plegant ceps, murgues o rovellons, mentre que en altres indrets s’atrapen les castanyes. 

La tardor és germanor. Amb, entre altres, trobades i àpats amb familiars, amics i coneguts per degustar els bolets o les castanyes que s’han plegat o que s’han comprat a la castanyera. O compartint moments en restaurants del país, de l’Alt Urgell o de la Cerdanya amb plats de tardor.

La tardor són intercanvis amb les fires. Fires com les del bestiar de Canillo o d’Andorra la Vella, les dels productes de la terra com la de la Seu o les de tota mena de productes comercials com la d’Andorra. Totes són espais de retrobaments, de socialització i d’oportunitats.

La tardor són també grans assemblees. En el món de les organitzacions internacionals com l’ONU o altres fòrums, són temps de macroreunions, d’assemblees, de trobades, on els representants i dirigents del món, tots ben aixoplugats i engalanats conversen, proclamen i cerquen bones paraules per assenyalar les misèries del món sense despentinar-se massa. Mentrestant, els conflictes i les violacions dels drets humans floreixen, fereixen i maten a Ucraïna, al Nagorno-Karabakh, al Sahel, al Iemen, al Congo i a un llarg etc.

La tardor és cultura. Amb concerts, exposicions com la dels Refugiats, Andorra país d’acollida, a Cal Pal a la Cortinada o KHRÔMA. L’univers emocional del color, al Museu Carmen Thyssen, amb presentacions de llibres, amb espectacles i amb festivals com el Contradans, el festival de dansa i cultural tradicional que se celebrarà a Ordino i a la Massana a mitjans d’octubre. La tardor pot ser foscor. A voltes, aprofitant les boires, els núvols baixos i que els dies s’escurcen dia a dia els voltors disfressats de persones justes ataquen, desqualifiquen, menteixen i es fan grans a costa de l’altre. Com les sangoneres.

La tardor pot ser el moment de grans decisions. Com la de Mònaco, que ha tingut la valentia d’alentir les negociacions amb la Unió Europea per poder fer el punt, mirar pels seus interessos, replantejar posicionaments i parlar amb claredat als seus habitants.

La tardor és replegament. Després de viure al carrer, a l’aire lliure durant l’estiu, amb la frescor, les pluges i les boirines les persones prefereixen recollir-se en espais interiors. A casa o en un espai públic o privat aixoplugat. Llegint un llibre o enganxant en una plataforma. Es comunica menys de cos a cos i més d’ona a ona. El cable i la fibra ens permet fer semblant de viure en societat des del sofà de casa.

La tardor pot ser tristor. En veure que en un país d’acollida com el nostre, gent del poble amb recursos magres ha de marxar del país perquè els preus de l’habitatge són massa cars.

La tardor pot ser alegria. En observar una parella mudada, acabada de casar, passejant la seva joia i mostrant la seva complicitat pels carrers d’Ordino o de Niça. Contagiant aquesta felicitat als altres i esperonant un camí bonic ple d’esperança.

La tardor és diversa i plena.