Escola andorrana i religió

El projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà tramitat pel Govern al Consell General estipula que, “durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes”.

L’andorrana és una escola laica i, per tant, no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia.

Crec que l’ensenyament de la religió catòlica (com també el budisme, el judaisme, l’evangelisme i l’islam) hauria de ser una opció lliure per a les famílies que ho demanen, però sempre fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars. Per què no substituir l’ensenyament de la religió catòlica, en horari escolar, per l’estudi de la història de les religions, valors socials i cívics? En una escola laica, com l’andorrana, això ens permetria evitar confondre l’analfabetisme religiós, el desconeixement de la seva història, dels seus valors, de les conviccions que transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi, ja que són dues coses diferents. Fa uns anys, el periodista Salvador Alsius va publicar el llibre Hem perdut l’oremus, on posava de manifest la pèrdua progressiva de la terminologia religiosa. I feia veure que les conseqüències d’aquesta pèrdua es detecten no només en la incomprensió d’una part important de la fraseologia popular, sinó també en la incomprensió d’una gran quantitat d’obres literàries, musicals o pictòriques.

Altres aspectes a tractar a l’escola pública serien la moral de la vida humana i problemàtica actual, com la manipulació genètica, l’avortament, la igualtat de gènere, l’eutanàsia, la pena de mort, les drogues i l’alcoholisme, i algunes referències a la vida sexual i a l’homosexualitat.

L’escola pública només pot actuar correctament, democràticament, si ensenya i educa en els valors de la laïcitat, ja que és el mínim comú denominador que pot permetre la convivència pacífica entre ciutadans iguals en drets, però sempre necessàriament diferents en el pensament. Es tracta de viure una laïcitat oberta i no un laïcisme excloent que no respecta el dret de les persones a la llibertat religiosa. Una laïcitat que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals.

Per què tantes resistències a educar en la llibertat, per ajudar a construir-se dubtant, per acceptar que cal aprendre a pensar?

Cal educar perquè les explicacions religioses no siguin imprescindibles i perquè, quan l’infant sigui autònom, sàpiga raonar, criticar o assumir lliurament les propostes religioses dels seus adults.