Escola de Canillo (2)

Abans de continuar amb la segona part de l’article sobre l’escola de Canillo, voldria deixar palès que la informació que referencio en la majoria dels meus articles es basa rigorosament en la documentació del veguer francès Charles Romeu, custodiada als arxius diplomàtics de Nantes. No m’invento res. El que no es pot fer, és emprar records orals, sovint esbiaixats i erròniament repetits per parlar exactament del 1890. Cap de nosaltres hi era i tenim el privilegi de comptar amb les descripcions de primera mà del veguer. Recomano a una amable lectora que rellegeixi el meu article anterior, on veurà que hi ha elements que jo no he posat. I vist que reprodueixo el que escriu Romeu, està clar que ell parla en francs. Pot semblar estrany que hi hagués un arquitecte, però estem parlant del conegut Calixte Freixa, relacionat amb el Bisbat d’Urgell. Més val no barrejar conceptes. 
Seguint la visita que fa Charles Romeu a la nova escola de Canillo el 1890, les autoritats presents insisteixen a explicar-li les grans despeses que els treballs han ocasionat per al Comú i que sens dubte és necessari el suport dels coprínceps per portar a terme una obra d’aquesta consideració, per la qual cosa se li demana que França hi col·labori mitjançant una participació de 2.000 francs. El veguer francès contesta que és difícil que es doni una subvenció si no es demana i és en aquell moment que li expliquen que Monsenyor d’Urgell ha atorgat una subvenció de 2.000 francs. Li preguen a Romeu que faci arribar a la delegació la urgència d’obtenir el mateix import.
 Una vegada rebuda la seva sol·licitud, Romeu explica al seu delegat que la parròquia de Canillo és una de les més riques de les Valls. Els seus ingressos comunals varien de 7.000 a 8.000 francs procedents del lloguer anual de la Solana al bestiar de Merens, l’Hospitalet i Porté entre d’altres.
 Recalca que en cap escola d’Andorra s’aprèn el francès. Canillo no en serà l’excepció, atès que el futur institutor, com l’antic conseller general de Canillo, no entenen una paraula de la seva llengua. A més, cal ser conscients que l’antic conseller, amb altres persones, va menar una campanya contra la delegació francesa.
 Segons les informacions que he pogut recavar hi ha contradiccions de versions. Es diu que la Mitra no ha donat una subvenció, sinó un préstec hipotecari, i si al cap dels anys no es tornen aquests diners aleshores esdevindran propietaris de la casa. Charles Romeu comunica que esbrinarà rigorosament aquest afer i en breu tornarà a informar el delegat amb més detalls.
 El veguer francès és un gran coneixedor de la realitat del país i de les mancances en educació. Tot i que pensa que hi ha una mala administració comunal i una manca de control, Charles Romeu recomana de donar-los la subvenció que farien arribar a Porté així com el mobiliari que li manca, mapes, i altres elements que s’utilitzen a l’escola primària per tal que pugui començar a impartir les classes.