Escola d’oficis i prevenció de l’exclusió

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior compareixia el 15 d’octubre passat davant de la Comissió Legislativa d’educació, recerca, cultura, joventut i esports del Consell General per explicar les diferents accions del seu ministeri. Entre dades i xifres corresponents a l’inici de curs, va comentar un projecte que, personalment, crec que és de molta rellevància per al país. L’escola d’oficis. 
Si anem una mica endarrere per entendre el perquè del projecte hem de parlar de la realitat a les aules del Principat. Aquesta contempla diferents escenaris, compartits entre escola i família. Segona ensenyança, o educació secundària obligatòria, resulta ser, per a alguns adolescents, una etapa dura, plena de desmotivació i frustracions. De càstigs i crits. De comparacions poc encertades, de recriminacions, de contractes de conducta que no acaben de quallar i de molts condicionants. De ràbia, d’estigmes i d’incomprensió. De resignació. Segurament de moltes baralles a casa, possiblement algun contacte amb el cànnabis, l’alcohol i expulsions constants del centre. Per arribar, finalment, al fracàs escolar. 
Fins ara, per a aquests adolescents que no podien seguir un currículum oficial per raons diverses, l’única opció possible (a excepció del Focus 16/20 i l’Aula Taller) era el món laboral, amb un certificat de notes i amb un futur una mica incert, sincerament. Quina empresa contractarà un adolescent de 16 anys sense graduat, sense saber un ofici i sense experiència prèvia? Si ja ens costa a nosaltres, amb una mica de bagatge i titulació acadèmica, per a ells és encara molt més complicat. Si ho fa, amb quines condicions seran? Per això i per evitar, en la majoria del que sigui possible, l’abandonament escolar en els adolescents de 16 anys, el curs 21-22 veurà la llum l’escola d’oficis. 
Si una cosa és del tot ben certa és que la societat canvia i les necessitats ara són distintes a les de fa uns anys. La realitat de l’any 2020 és diferent i l’educació ha de donar-hi resposta. Per això calia actualitzar el sentit dels projectes socioeducatius engegats pel ministeri. Ningú es pot quedar endarrere, sigui per la raó que sigui. Tot i que l’escola d’oficis també podrà acollir alumnes amb el graduat escolar, aquesta permetrà donar una esperança (i un respir encoratjador, segurament) a les seves famílies. Però especialment als adolescents que amb 16 anys no saben què fer, on anar i com fer-ho. I és que la finalitat social del projecte és una necessitat que actualment té el país. Un projecte engrescador que podrà donar resposta a les realitats laborals amb una base acadèmica i especialitzada. 
Però més enllà d’això, i dels beneficis que a primera vista podem veure, parlem de donar oportunitats. És un projecte socioeducatiu que permetrà flexibilitzar l’horari acadèmic, el personal i està centrat en els seus interessos. Una oportunitat d’evitar que alguns d’ells puguin entrar en un cercle d’exclusió social on en el pitjor dels casos acabin, dissortadament, a la Batllia i/o a la presó. 
I és que l’escola d’oficis tindrà un paper fonamental dins de la societat andorrana, sens dubte. Més enllà de donar segones (o potser terceres) oportunitats, serà un motor que ha d’evitar l’exclusió social en els nostres adolescents. A més de minimitzar les conseqüències i patiment a les seves famílies. Una nova ocasió per dir que l’educació genera oportunitats, per suposat. I la d’Andorra, també canvia realitats.