L’impacte de l’escola Andorrana en la identitat i la societat andorranes: aquest és el títol de la taula rodona que el passat 19 de novembre va organitzar la GESCO al Consell General.
Un títol que, al meu entendre, és molt encertat, ja que l’Escola Andorrana ha impactat molt en la nostra societat. Ho afirmo amb plena convicció veient la seva evolució al llarg de les darreres dècades.
La creació de l’Escola Andorrana es va començar a gestar als anys 80, època en què convivíem –des de principis de segle–, amb el sistema educatiu francès, espanyol i congregacional. Aquests sistemes ja funcionaven bé, però no ens conformàvem. El país anava creixent demogràficament, així com les necessitats de canvi de paradigma educatiu. 
A Andorra li feia falta adquirir més personalitat, més identitat (sobretot lingüística) i una riquesa educativa que complementés la que hi havia.
En d’altres paraules, a Andorra li faltava una escola amb identitat pròpia. Una escola nacional, de país. Una escola que donés una alternativa vàlida i viable a algunes problemàtiques educatives, amb la finalitat de fomentar i enriquir els elements culturals específics de la societat andorrana. Com, per exemple, oferir programes d’andorranització (divulgació de la llengua, la geografia, la història i les institucions del país) i en català.
La iniciativa popular anava agafant cada vegada més força (a l’inici més que la voluntat política), ja que es creia fermament en els reptes marcats, en el nou model d’escola ‘diferent’ i diferenciada. 
Així va ser com, l’any 1982, es va crear l’Escola Andorrana de Maternal, amb tres professors i 27 alumnes. Una escola amb unes bases senzilles però sòlides, basades en els corrents educatius transgressors i innovadors de l’època, com ara el model de Maria Montessori, tret diferenciador dels sistemes educatius existents, així com un nou model lingüístic. 
L’objectiu i el repte inicial era només ocupar l’etapa de maternal, però seguia, i cada vegada amb més força, la ferma convicció que el projecte havia de tenir continuïtat.
És llavors quan es va obrir, sota pocs pronòstics, l’etapa d’educació primària.
Un cop més, el repte s’havia de parar aquí, però no va ser així. El 2 de maig de 1989, el Consell General va aprovar la Llei de l'Escola Andorrana, i l’etapa de Segona Ensenyança també va ser una realitat. I així va seguir fins a aconseguir el batxillerat nacional (i ara, l’internacional). 
Des de llavors, el sistema educatiu andorrà ha experimentat un creixement constant, una evolució de la seva metodologia i d’introducció de les noves tecnologies, adaptant-se a la mateixa evolució de la societat.
L’Escola Andorrana ha tingut una trajectòria vertiginosa i exitosa. Amb més de 4.400 alumnes actualment, forma part de l’eix vertebrador del nostre model educatiu d’ensenyament públic i gratuït, reconegut internacionalment. Actualment, és el sistema del país amb més nombre d’alumnes matriculats.
El naixement del sistema andorrà no va ser fàcil, com alguns ens podríem pensar. Va tenir dificultats i detractors, però gràcies a persones compromeses tant amb el país com amb l’educació dels seus fills, avui tenim un sistema d’ensenyament propi, singular i, sobretot, andorrà. 
En l’actualitat, l’Escola Andorrana s’ha consolidat com un pilar fonamental de la societat i encara té un llarg recorregut per davant. El que va començar com una escola pública i laica en català, ha evolucionat en un model pedagògic innovador, constructivista, amb valors de diversitat, inclusió i autonomia. 
Però, com deia a l’inici, l’Escola Andorrana va més enllà del concepte educatiu, és la via des d’on poder divulgar la nostra història en la llengua nacional, de generació en generació. És una peça clau en la construcció de la identitat del país. Tal com va dir el Síndic General en el discurs previ a l’inici de la taula rodona, “la identitat és una obra viva”, i és feina de tots nosaltres, també a través de l’educació, que en els propers segles “el poble que visqui en aquestes valls es consideri andorrà”.