Quan ets al llit, en aquells minuts previs abans d’adormir-te és quan el cervell es posa en mode “arreglem el món” o “ja ho tinc, faré això i allò altre” i quan et despertes l’endemà ja no recordes ni el que vas pensar. Que n’és de capritxosa la nostra ment! Hi ha altres moments en què ets al gimnàs i la motivació et pica a la porta perquè tant l’energia corporal com la música que escoltes fan que encara apretis amb més ganes l’exercici o automàticament se’t dibuixa un somriure gegant perquè penses que aquesta vegada ho faràs millor, que canviaràs alguna cosa, sigui el que sigui que estiguis pensant. Parlo d’aquesta automotivació que ens autoimposem o que de manera innata tenim tots, en alguns més adormiscada que en d’altres, però hi és i crec que amb els anys, sobretot arribada la maduresa (en algunes persones) va augmentant.
La vida només és una i quan som conscients que el nostre temps és finit, ho experimentem d’una altra manera. Una manera més viscuda, més atenta des de l’entranya més profunda. M’explico, no vull generalitzar perquè tothom té unes vivències diferents de les dels altres, però per exemple, quan tenia vint o vint-i-cinc anys no era tan conscient com ara, em prenia les coses més a la valenta i estava més desconnectada de mi mateixa diguéssim. Enguany, he canviat, valoro més la vida i soc més responsable amb mi mateixa i amb l’entorn. A mesura que vaig madurant i avanço, penso diferent, el que abans em detonava ja no ho fa avui en dia, prenc millors decisions i altres directament no les prenc.
Anteriorment, he parlat una mica d’aquest tema, però penso que tornar-ho a recalcar és molt important, parlo de l’autoconeixement, de ser conscient de tu mateix i posar-te a prova perquè el que els anys em diuen és que jo soc la meva millor aliada i també enemiga. Ningú pot ser més just o més injust del que tu ho ets amb tu mateix, així que el diàleg intern és el nostre millor company. Què ens diem a nosaltres mateixos? Deixem de banda els comentaris externs i el que ens diu la nostra societat capitalista del que és saludable o no, perquè de res ens serveix menjar sa, anar al gimnàs o fer qualsevol mena d’esport, tenir bones amistats i una família maca si el que ens diem a nosaltres mateixos és lleig i irrespectuós. Penso fermament que primer hem de tenir cura de nosaltres mateixos i després de l’entorn, perquè quan un està bé, tot canvia i ets millor amb aquest tot que t’envolta. Però si no estàs bé el que construeixis serà fals i intentaràs adaptar-te traint-te.
Quan ets tu en essència i et cuides en tots els sentits tens una visió del món bonica i autèntica perquè ets fidel a tu mateix, i quan construeixes aquest món intern ric i generós, el món respon amablement. Cada dia tenim el poder de decidir qui volem ser, perquè hi ha molts nosaltres en nosaltres.
