Escriptors locals, horitzons propers

En el meu cas, un dels grans al·licients de l’estiu és llegir. D’altra banda, com la resta de l’any. No ens enganyem: no són tant les prioritats el que canvia com el temps que pots dedicar a cadascuna. En essència, no deixa de ser el de sempre: llegir, escriure, sortir a fer un tomb en bicicleta o córrer, acabar de mirar capítols d’alguna temporada d’una sèrie escapçada.

Pel que fa a la lectura, no només em dedico a les obres que podem trobar a les llibreries en el seu format ja acabat. És a dir, no tan sols miro d’anar descobrint autors que no he llegit abans (Ishmael Reed, Rubén Martín Giráldez, Isabel Sucunza i Abel Cutillas) o de continuar progressant en l’obra completa d’aquells que ja sé que m’agraden (Roberto Bolaño, Ricardo Piglia, Francisco Casavella, Albert Villaró, Adrià Pujol, Rodrigo Fresán). A més, tinc la sort de comptar amb amics que també escriuen i a qui de vegades els agrada que faci un cop d’ull als seus textos abans que no s’editin. Aquest estiu, per exemple, he pogut llegir l’Iñaki Rubio, l’Álvaro Rodríguez Areny, l’Alan Ward i el Luis Harss.

Al llarg dels anys he transitat textos inèdits de Joan Peruga, Txema Díaz-Torrent, Pilar Burgués, Juan Manuel Pereira, Roser Porta, Javier Calvo, Manel Gibert o Isak Férriz. Sempre és un honor aquest de poder sobrevolar –de vegades amb el llapis a la mà– peces que potser encara no estan acabades al cent per cent i a les quals qui sap si els acaben de donar l’última capa d’arrebossat tot just fa dies o hores, ser una de les primeres persones a qui l’autor fa la confiança de deixar endinsar-se en el seu univers, aquell que l’ha mantingut ocupat qui sap si setmanes, mesos o anys.

El rellevant del que us explico no són les qüestions d’amistat, les llistes personals o com passa cadascú l’estiu, sinó el que té de representatiu de l’assentament de l’escriptura literària al nostre país. Si aquest estiu jo he tingut accés a tres textos encara inèdits de creadors d’aquí, sembla lògic suposar que n’hi ha d’haver com a mínim uns quants més circulant en privat en aquests mateixos instants.

Seguim centrant-nos un moment més en aquest fet més local. Ara no tant en la part quantitativa com en el que realment compta: tot i que els estils, les intensitats, els recursos i els objectius dels textos són molt diversos, crec sincerament que tots tres comparteixen no tan sols passió i originalitat sinó sobretot molt bona execució. M’encantaria que s’anessin donant tots els processos intermedis necessaris –premis, subvencions, compromisos editorials?– i que aviat poguéssim parlar de cadascun dels tres autors i les seves obres en públic. Tingueu els ulls ben oberts al que ens procuraran l’Iñaki Rubio, l’Álvaro Rodríguez Areny i l’Alan Ward, però també d’altres, tant novells com consagrats: Manel Gibert, Albert Villaró, Martín Blanco, David Arrabal, Teresa Colom, Àlex Puig...