Escriptura de la natura

Primer cal dir que el que s’anomena en anglès nature writing no és un gènere com a tal, ni una escola, i que la seva heterodoxa composició varia entre el llibre de natura (sobre la natura, que no sobre botànica, zoologia, microbiologia o especialitats científiques demarcades) el diari personal, l’assaig sobre coneixement de la natura o sobre tècniques a la natura i l’assaig sobre l’experiència a la natura, incloent-hi llibres de viatge. En tot cas ens movem al terreny de la no-ficció.
No es tracta, doncs, de l’èxode rural problemàtic i tremendista descrit per Santiago Lorenzo o Sara Mesa en la literatura espanyola recent. Té més a veure amb la tradició protestant de Defoe i Von Humbolt, del Robinson Crusoe i de l’exploració. I dic protestant perquè és als EUA on aquesta escriptura pren forma paradigmàtica amb Walden. Life in the Woods. (1854), de Henry David Thoreau. Allà, un assaig experiencial, crític dels costums, reformador i conservacionista. Ja no és la fugida –o potser sí– sinó el construir-se una vida més digna que la de la civilització industrial naixent de l’Amèrica del Nord. Tampoc es tracta d’una vida comunitària com la dels quàquers. La de Thoreau és una empresa individual.
La relació de l’individu a la natura ja no és amb Déu, sinó amb la pròpia natura, la qual adquireix valor en si mateixa i és contemplada, no només emprada. Això és una novetat respecte de Robinson Crusoe. En aquells anys de mitjans del XIX els alpinistes romàntics alemanys creaven la noció moderna de paisatge i Thoreau i altres aliats nord-americans, la de conservacionisme. La seva ombra s’allarga fins als nostres dies, on encara el llegim i on encara es ven els seus llibre. El cinema ha recollit el testimoni en diverses ocasions, per exemple amb Into the Wild, de Sean Penn (basada alhora en un relat biogràfic obra de Jon Krakauer) el 2007 i, darrerament, amb Nomadland de Chloé Zhao, basada alhora en el llibre de Jessica Bruder. Totes dues pel·lícules són mostres de la tradició assentada per Thoreau. 
El Walden també continua inspirant i oferint vies d’escapament. La xarxa és plena de blocs i canals de vídeo sobre la vida en furgoneta o en cabanes al mig del bosc. Són molts arreu els qui prenen la decisió de provar la vida fora de la ciutat, fora del poble, en un intent individual per superar les contradiccions del nostre món i salvar l’ànima a través de la contemplació de la natura. La cosa curiosa és que d’altres, més sedentaris, podem ser espectadors d’aquest viatge. Contempladors contemplats.