Reflexionar en aquests temps convulsos i abismals sobre la màxima 47, “Privar-se voluntàriament d’allò que pot causar gran dany a les valls o algun disgust”, del Manual Digest de les Valls Neutres d’Andorra que Antoni Fiter i Rossell va redactar el 1748, mereix atenció. Sobretot si es lliga a qui va dirigit dit Manual, és a dir, a les “Valls Neutres d’Andorra”. És a dir, a nosaltres, al nostre país.

És cert que el context mundial ens porta a voler opinar, sovint sense el fonament ni la informació necessaris sobre els conflictes cada cop més nombrosos que colpegen el món. L’escenari internacional ens desconcerta, i el món globalitzat fa que el que passa a més de 5.000 quilòmetres tingui efectes directes en el nostre dia a dia, com, per exemple, l’augment diari del preu dels carburants i de la cistella de la compra.

Sortosament vivim en un país on la llibertat d’expressió permet opinar, discutir, indignar-se, enfadar-se, alegrar-se, entusiasmar-se i entristir-se. Però l’altaveu de l’opinió sobre els temes espinosos internacionals que inunden les nostres vides no té la mateixa ona expansiva ni la mateixa intensitat si ho diu la gent del carrer o la ciutadania que si ho exposen persones amb responsabilitats de Govern.

El cert és que, a la llum dels esdeveniments ocorreguts els darrers temps, un país com el nostre, que té una tradició de neutralitat, està redactant, ara per ara, la definició del que entén per neutralitat. Hom pot emmirallar-se en Suïssa, que el 2022 va fer un pas de gegant en passar de la seva neutralitat tradicional a una “neutralitat activa”, ja que, arran de la guerra d’Ucraïna, va adoptar sancions econòmiques contra Rússia i va emmotllar la seva neutralitat actuant en part com a mediadora. I així va poder mantenir una finestra oberta al diàleg i fer una gestió estratègica de les relacions per evitar ser arrossegada a conflictes que no podria controlar. I és que Suïssa té exèrcit.

Però és clar, l’atac d’Israel i dels EUA a l’Iran sobresurt de totes les costures internacionals. Europa ha reaccionat de manera variada, els nostres veïns amb prudència, l’OTAN de manera defensiva, i Andorra de manera sorprenent. I és que, pocs dies després que el cap de Govern afirmés, cito: “Tots sabem que l’Iran fa molts anys que està constituint una autèntica amenaça nuclear i que, per tant, tard o d’hora exigia algun tipus d’intervenció”, s’ha sabut que no era així, ans al contrari. El 17 de març va dimitir Joseph Kent, director del Centre Nacional Antiterrorista nord-americà, per protestar contra la guerra iniciada per nord-americans i israelians a l’Iran. Es justificava dient que l’Iran no representava cap amenaça imminent per als EUA. I és més, en un sondeig publicat dimecres 18 de març pel Quincy Institute, el 58% dels electors del president nord-americà s'oposen a aquesta guerra, inquiets per l’encariment dels preus.

El Principat és un dels pocs estats del món sense exèrcit, i la nostra seguretat depèn de la diplomàcia i de la protecció ancestral dels nostres veïns. La nostra força en organismes internacionals com l’ONU podria arrelar en un altaveu a favor del desarmament i de la defensa dels drets humans.

Així, en aquest procés de redefinició del concepte de neutralitat a Andorra, la màxima 47, que parla de la neutralitat preventiva, podria inspirar i guiar el país per evitar entrar en el joc de les condemnes bilaterals que podrien enemistar el Principat amb una de les parts.