L’anècdota probablement la desconeixen perquè és taurina i ja saben que tota aquesta bestiesa dels toros és molt espanyola, massa i tot. Bé, ara que hi penso també és francesa, molt francesa. I a Barcelona hi havia fa un segle tres places, tres. I fins i tot nosaltres en vam tenir primer una i després una altra, les més altes d’Europa, recorden? Però no ens desviem. Diu que en certa ocasió, devia ser a principis del segle XX, el Gallo viatjava en tren de Sevilla a Madrid, en arribar a l’estació d’Atocha es va baixar del vagó i quan passava pel costat la locomotora va fer un esbufec de por. L’home es devia espantar però ho va resoldre amb elegància torera: “¡Esos cojones, en Despeñaperros!” Aquell tren txucutxú havia pujat pel port a 10 per hora i ara xulejava en pla. Hi pensava l’altre dia, arran de les pintadetes de Sant Romà, ja saben. Al Comú i a Patrimoni els va faltar temps per denunciar-ho a la policia. Ens sembla sensacional. És la seva obligació. Però no deixa de ser sorprenent perquè allà mateix tenen un colomer, el de Cotxa, que s’està caient a trossos. Per no parlar del de Mora, a Canillo, i el de Rocacorba, a Sant Julià, en estat ruïnós. Podríem també recular fins al lamentable cas de l’edifici de Casal i Vall, enderrocat el 2013 davant de la indiferència de molts dels que ara es duen les mans al cap per les pintades de les Bons. O de la benzinera que li va brotar fa uns anys al pont de la Margineda. O de la Casa Palau de Sant Julià. Seguiria, però no em queda columna. En fi: el que volia dir, i segur que vostès m’entendran, especialment a Patrimoni, és que denunciar els xavals de les Bons està bé, però esos cojones, en Despeñaperros.
