Tant si és a casa teva, dels pares, dels avis, dels millors amics, sempre s’hi respira benestar o així considero que hauria de ser. Casa teva o dels altres sempre és un reflex de la persona o persones que hi viuen. Casa meva per exemple intenta reunir les característiques de qui soc i del que em defineix. Tinc els objectes que més m’agraden a la vista, aquells regals que em fa il·lusió guardar de familiars i amics que quan van ser fora van pensar en mi o em van fer un present amb totes les ganes del món i quan els miro se’m dibuixa un somriure inevitable. 
Trobo que, seguint el parer de Marie Kondo, si una casa està endreçada és perquè la ment també ho està. Per mi, als matins, és on comença l’ordre, quan em desperto el primer que faig és córrer les cortines i obrir la finestra per descongestionar l’energia (principi del fengshui) acumulada durant la nit i que la casa comenci a respirar, m’agrada renovar l’aire i passada una estona, fer el llit. Aquest és el meu ordre i el que em funciona des de fa molts anys. Hi haurà qui es desperti i el primer que faci sigui estirar tot el cos o sortir a córrer, beure’s una bona tassa de cafè, abraçar la seva mascota, petonejar la seva parella o/i els seus fills, el que sigui. Tots tenim manies i hàbits diferents i tant se val l’ordre, el que és important és que et sentis bé a casa teva perquè és el teu espai i on passes moltes hores. És important que hi hagi una bona circulació d’energia. 
Si ets una persona que t’agrada acumular no sé si estaràs massa tranquil a casa teva, ja que miris on miris, si ho tens tot atapeït, el teu cervell es pot col·lapsar tant com quan t’entra una ratllada d’aquelles monumentals. Jo ho veig així. Desordre i brutícia s’equipara a un mal de panxa horrorós de quan t’has passat menjant en un bufet lliure. No deixa de ser un excés i si a casa hi tens de tot i el que hi tens és innecessari, dona-li una volta perquè si et faig pensar mentre llegeixes aquestes paraules pot ser que de raó no me’n falti.
Bromes a part. Cadascú té casa seva i la decora com li dona la gana, ho sé, però el que dic és que acumular és consumista i ineficient. Guardar coses que no et fan feliç, per mi no té cap sentit. Obre l’armari! Segur que hi ha peces de roba que fa anys que no et poses! Te’n donaré la solució! Porta-les al Troc d’Andorra la Vella la pròxima edició (principis d’any) i ja veuràs quina satisfacció que dona desfer-te de coses innecessàries (pots donar una segona vida als teus objectes i dur-los a Carisma). Per posar més llenya al foc et diré que ho pots fer amb objectes i amb tot el que no ressoni amb tu. Agafa l’objecte i pregunta’t, em fa feliç? Si és que si, guarda'l. Si és que no, ja saps que has de fer.
Amb el teu estil de vida i amb les persones passaria el mateix. Et fa feliç la feina? Té sentit el que fas? Tens bon dormir? Les persones amb qui comparteixes la vida et fan feliç? I la que ho resumeix tot: estàs bé amb tu mateix? I aquesta és la més important perquè tu ets la teva pròpia llar, més que l’immoble en el qual vius. Pensa-hi.