Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Cap Biblioteca Nacional d’Andorra

 

 

‘Español al uso’, de María Moliner




El Col·legi Espanyol María Moliner acaba de commemorar el cinquantè aniversari de la publicació del Diccionario de uso del español, obra de l’autora que dona nom al centre. Analista incansable de la paraula, va aconseguir crear una de les obres de referència més importants de la llengua castellana, de la qual se’n van arribar a publicar més de vint reimpressions. Això va donar peu a noves edicions revisades, no exemptes de polèmica per la disconformitat mostrada pels seus hereus. 
María Moliner, nascuda l’any 1900, era filla d’un metge rural en el si d’una família acomodada. Tant ella com els seus germans varen estudiar a la Institución Libre de Enseñanza, on ella va demostrar la seva gran capacitat en lingüística i gramàtica. De ben segur que el seu pas per la Institución l’ajudà a desenvolupar les idees progressistes envers la cultura, que més endavant plasmaria al llarg de la seva carrera com a lingüista i com a bibliotecària. 
Moliner es llicencià en Filosofia i Lletres l’any 1921 i, un any més tard, entrà a formar part del Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Els seu primer destí laboral fou l’arxiu val·lisoletà de Simancas. Va passar després per diverses institucions fins a arribar al que ens atrevirem a anomenar la seva etapa valenciana. Durant aquest període, convertida des de feia temps en esposa i mare, participà en la fundació de l’escola Cossío, fidel reflex dels idearis promulgats per la Institución Libre de Enseñanza, i va posar un interès especial en la parametrització del funcionament de les biblioteques rurals. Va arribar a publicar una obra cabdal per al món bibliotecari en aquesta matèria, que encara avui és motiu d’estudi. 
Difondre els seus idearis polítics i culturals durant la Guerra Civil la varen portar, tant a ella com al seu marit, a patir dures represàlies per part de les autoritats. Moliner, concretament, va viure una rebaixa de la seva categoria professional de ni més ni menys que 18 nivells. Tot i així, continuà la seva tasca dins el món bibliotecari i, fins a la seva jubilació, l’any 1970, dirigí la biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials, a Madrid. 
És durant aquesta darrera època que es dedicarà en cos i ànima a la redacció del seu particular diccionari en què, a més a més de conceptes, l’autora plasmà idees evocades per l’ús de les paraules. Aquesta tasca, que es va allargar durant quinze anys, acabaria esdevenint un diccionari, editat en dos volums, en què es recullen més de 3.000 entrades. Es tracta d’una obra molt apreciada entre el gremi d’escriptors, per la seva capacitat de situar-se molt més enllà de la idea. 
Aquesta habilitat de sintetitzar la llengua i explicar el llenguatge no fou suficient, però, per als membres de la Real Academia Española, que l’any 1972 decidiren que Emilio Alarcos havia fet més mèrits per aconseguir la seva cadira d’acadèmic. 
La primera dona a patir el, diguem-ne, “menyspreu” de la RAE fou la gallega Emilia Pardo Bazán, nominada en tres ocasions,  i que es quedà sense cadira per la simple raó que les dones no podien formar part d’aquella sacrosanta institució. 
No fou fins al 1978 quan els acadèmics decidiren que ja tocava incloure una fèmina al col·lectiu, per demostrar així que, per molt que la gent hi insistís, la RAE no era una acadèmia misògina. Així doncs, Carmen Conde tingué l’honor de ser la primera dona escollida en 264 anys d’història.
La filòloga Paz Bettaner, acadèmica des de l’any 2016, destacava en una entrevista la importància del diccionari de María Moliner i afirmava que era “una bon exemple del que poden aportar les dones al coneixement de la llengua; és fer un canvi de mirada”. Un canvi molt necessari en aquests dies que vivim plens de diferències injustificades. 
I, tot esperant el seu reconeixement, María Moliner, gran pensadora, mestra, bibliotecària, filòloga, dona lluitadora... va morir nou anys després víctima del seu propi oblit, provocat per una malaltia degenerativa que la va privar de la seva lucidesa durant els darrers anys de vida. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic