Espanya en estat de xoc

L’estat de xoc permanent en què viu el poder polític, judicial, policial i també mediàtic espanyol des de la celebració del referèndum a Catalunya, incrementat pel resultat electoral de les eleccions del 21 de desembre passat i pel pronunciament la setmana passada del Tribunal Superior de Justícia d’Schleswig-Holstein –que va posar en llibertat Carles Puigdemont i va descartar-ne l’extradició pel delicte de rebel·lió–, no ha fet res més que accelerar la deriva antidemocràtica d’un Estat cada dia més semblant a la Turquia d’Erdogan que no pas a les democràcies europees.

I és que, malgrat les moltes advertències de molts catedràtics de dret penal, gens sospitosos de simpatitzar amb el moviment independentista català, de diferents universitats espanyoles i, fins i tot, d’exmagistrats, el jutge Llarena ha seguit amb la seva faula per intentar construir uns fets que s’ajustin a la decisió –seva o suggerida, tant és– que els líders polítics catalans han de ser perseguits, acusats, jutjats i finalment condemnats a 30 anys de presó per un delicte de rebel·lió.

Un cop la Justícia alemanya ha desmuntat el fals relat, la reacció dels poders espanyols ha estat carregar-hi en contra, posar en dubte les euroordres, demanar la retenció com a hostatges dels 200.000 ciutadans alemanys residents a les Balears, amenaçar que cerveseries de Baviera podrien volar pels aires, perseguir i detenir integrants dels CDR i acusar-los de rebel·lió i terrorisme –es veu ara que a Espanya protestar i manifestar-se equival a ser terrorista–, entre d’altres.

Tot plegat molt propi d’un Estat on la classe política dirigent té el nivell del màster de Cifuentes i la democràcia es mesura pel nivell de testosterona.