Massa sovint el Govern de Demòcrates per Andorra prefereix construir un relat optimista que no sempre encaixa amb la realitat. I les darreres dades oficials del Departament d’Estadística ens obliguen a preguntar-nos si el model que estem seguint és realment el que necessita el país.
L’any 2025 es van autoritzar 843 inversions estrangeres en béns immobles, un 55,5% més que l’any anterior. En conjunt, aquestes operacions van representar més de 514 milions d’euros. Per entendre la magnitud d’aquesta xifra, n’hi ha prou amb una comparació: el valor de les inversions estrangeres immobiliàries autoritzades en un sol any equival a prop del 13% del PIB d’Andorra.
I aquestes dades arriben després que el Govern anunciés una bateria de mesures que, assegurava, havien de reduir la pressió sobre el mercat de l’habitatge: suspensió temporal de determinades inversions estrangeres immobiliàries, un nou impost i diverses reformes legislatives. Si l’objectiu era reduir el pes de la inversió especulativa sobre el mercat immobiliari, els resultats, de moment, no l’avalen.
Però hi ha una dada encara més preocupant. La major part del capital estranger que arriba no es destina a crear empreses, generar llocs de treball o impulsar activitats productives. Es concentra, sobretot, en l’adquisició de patrimoni immobiliari. Això significa que la inversió estrangera que genera valor afegit, diversifica l’economia i reforça la competitivitat del país continua sent clarament minoritària.  Aquest és el debat que hauríem de tenir. Ningú qüestiona la necessitat d'inversió estrangera. El problema no és l’origen dels capitals, sinó la seva finalitat.
Quan una inversió contribueix a crear empreses, impulsar la innovació, desenvolupar nous sectors econòmics o generar ocupació de qualitat, és una oportunitat per al país. Però quan el principal objectiu és adquirir habitatges per convertir-los en un actiu financer, el resultat és ben diferent: augmenta la pressió sobre el mercat immobiliari i dificulta encara més l’accés a un habitatge digne i assequible.
I això no és una percepció; és una realitat que moltes persones viuen cada dia. Joves que no es poden emancipar, treballadors que rebutgen venir perquè no troben un habitatge assequible, famílies que destinen una part cada vegada més gran dels seus ingressos al lloguer o persones que acaben marxant del país perquè el cost de la vida els fa impossible continuar-hi.
Per això cal superar el fals debat, alimentat tant des d’una part de la majoria com des d’alguns sectors de l’oposició, entre estar a favor o en contra de la inversió estrangera. La qüestió no és aquesta. La qüestió és quin tipus d’inversió volem per al futur d’Andorra i quins interessos volem prioritzar.
Hi ha alternatives. Es poden reforçar els requisits per accedir a determinades residències, desvincular l’adquisició d’immobles de l’obtenció d’alguns permisos i orientar la inversió estrangera cap a sectors estratègics com la innovació, la recerca, la digitalització o la transició energètica. En definitiva, es tracta de premiar la inversió productiva i desincentivar la que només contribueix a encarir l’habitatge.
El Govern assegura que els primers mesos del 2026 apunten a una evolució més positiva. Tant de bo sigui així. Però les polítiques públiques no es poden avaluar a partir de promeses ni d’indicis puntuals. S’han de jutjar pels seus resultats.
I avui, les darreres dades oficials disponibles, més enllà dels anuncis i dels eslògans, indiquen que la pressió sobre el mercat immobiliari continua sent molt elevada i que les mesures adoptades fins ara no han aconseguit modificar de manera significativa aquesta realitat.
En una situació com l’actual, principalment pel que fa a l’habitatge, no ens podem conformar amb discursos tranquil·litzadors. Necessitem una política d’inversió estrangera que situï l’interès general al centre de les decisions, que afavoreixi la diversificació econòmica i que garanteixi que Andorra continuï sent un país on la gent pugui viure, treballar i desenvolupar el seu projecte de vida.
Perquè el veritable objectiu no és tenir més inversió estrangera, sinó una millor inversió estrangera: aquella que crea oportunitats, genera prosperitat compartida i contribueix al benestar de la ciutadania, en lloc d'agreujar el principal problema social que té avui el país.