Esperança de futur

El mes de juny és un mes de cloendes escolars i d’etapes de pas i creixement. Els doctorats, llicenciats i graduats universitaris inauguraran una nova i engrescadora trajectòria amb la seva incorporació al mercat laboral. Els que deixen el batxillerat enrere marxaran a estudiar fora de casa una carrera que no s’inclou a l’oferta universitària del país, coneixeran món i s’enriquiran amb experiències vitals significatives. Els de secundària arribaran amb molts dubtes i algunes certeses apreses que marcaran bona part de la seva vida futura. I el grup més menut, no només s’acomiadarà de primària, també de la seva infància.
Si algun tret pot definir tots aquests estudiants és la seva involucració prematura, directa o indirecta, en els Consells d’infants, l’òrgan participatiu que dona als infants d’entre 9 i 12 anys dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Consell de Comú les seves propostes amb la voluntat de millorar la qualitat de vida de la població.
Enguany els representants dels nens i nenes de cada parròquia han exposat propostes als comuns treballades conjuntament amb els seus companys de classe i amb l’ajuda dels seus professors en sessions, algunes de les quals dissortadament s’han hagut de celebrar de manera telemàtica a causa de les restriccions derivades de la Covid-19. Propostes que han estat prou engrescadores perquè els consols i els seus equips prenguin nota, i perquè els participants surtin de l’experiència amb una consciència més activista i compromesa per millorar el país.
Entre la collita d’enguany destaquen projectes per combatre l’incivisme, un autocinema, jardins verticals, un parc infantil adaptat a joves amb discapacitats, horts ecològics, casetes per als ocells, accions per millorar el drenatge del riu, la instal·lació de papereres de reciclatge en places i parcs on els infants acostumen a berenar a la sortida de l’escola, sensors lumínics per estalviar energia, col·locar objectes dissenyats per llençar les burilles, habilitar espais per organitzar una exposició sobre el canvi climàtic, la sol·licitud de celebrar un concurs de grafits, l’organització d’un taller extraescolar de pastisseria, cuina, robòtica o videojoc; fomentar el desplaçament amb vehicles que no contaminin, crear un aparcament per a bicicletes a prop de l’escola, crear un grup de voluntaris per netejar la muntanya, realitzar trimestralment un Cleanup-day, fer una plantada d’arbres i de plantes aromàtiques…
Com són d’importants aquestes aportacions a la millora de tots. Penso en aquests consellers infantils, petits ciutadans en formació, en les Gemmes, Gils, Ainares, Dahnes i Alans, en les classes de 6è d’11 i 12 anys, i és a tots ells a qui vull dedicar aquestes línies.
Heu començat a descobrir un país que es mou, però no sempre cap on voldríeu; i de fet, un país que a vegades es mou massa o, millor dit, us fa moure massa. Tantes activitats extraescolars, tant de temps per preparar-se, tantes competències per assolir... i no sempre sabent per a què.
Hi ha qui a això li diu la vida moderna i, si us serveix d’alguna cosa, tot això va ser el mateix que em van dir a mi a la vostra edat. Amb el temps i la perspectiva d’una vida he après que l’única preparació important és la interior, la motivació que fa escollir allò que ningú més vol, o l’impuls per sortir de la uniformitat i apostar per ser únics i diferents, tant si la resta us entén com si no.
Que mai et diguin que ets massa petit per somniar, mai acceptis que la vida et canviarà. El canvi ets tu. Necessitem els teus somnis perquè ets el futur i la nostra esperança. I la d’Andorra. I ho demostres amb cada etapa que superes. Perquè,  com va escriure Martí i Pol, “el teu temps és aquest temps que t’ha tocat de viure, no un altre, i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc només tu pots omplir-lo”.