Esperant la llei de transparència

En el penúltim debat d’orientació política, que es va celebrar a principi del mes d’octubre passat, els grups parlamentaris van aprovar una resolució en què s’encomanava al Govern i als mateixos grups l’elaboració d’una llei de transparència que garanteixi el dret d’accés dels ciutadans a la informació pública definint, d’una banda, la informació que ha de ser pública i, de l’altra, creant un entorn de consulta per part dels ciutadans. Han passat els mesos i, com és habitual, no tenim cap notícia d’aquesta llei. Per tal de garantir el principi de qualitat en l’actuació de l’administració pública i de les entitats vinculades o prestadores de serveis públics, és necessari demanar que l’actuació de les administracions sigui clara i transparent. Ara sembla que el grup parlamentari demòcrata és partidari de fer un text que reguli al mateix temps els secrets oficials (una qüestió reclamada pel grup liberal) i la transparència. Més enllà de la fórmula que s’acabi escollint, el que cal ara és que tots els grups parlamentaris treballin conjuntament i amb celeritat per aprovar com més aviat millor una legislació que és bàsica i, al meu entendre, prioritària pel que representa. La poca informació que ha tingut i té la ciutadania del cas BPA és un bon exemple que és necessària. Tots els països del nostre entorn ja la tenen i, nosaltres, com sempre, anem a remolc. Naturalment, una llei no ho arreglarà tot, però almenys és una bona manera de començar. Ara només falta voluntat política perquè puguem accedir a informació clara, actualitzada i avaluable. Ni més ni menys.