“Continuarem amb la gratuïtat del transport públic”. “Seguirem millorant el servei del transport públic gratuït per tal que es consolidi com una opció de mobilitat alternativa i assequible”. Aquestes són dues de les promeses, o propostes si ho prefereixen, que apareixen al programa electoral de Demòcrates per tirar endavant durant la propera legislatura.
És cert, però, que davant de reptes com el d’assegurar la viabilitat de les pensions, la problemàtica de l’habitatge, recuperar el poder adquisitiu de la ciutadania o tancar d’una vegada per totes l’encaix amb Europa a través de l’acord d’associació, això del transport públic pot sonar a fotesa, i de fet, sembla que així s’ha considerat des de fa anys des del departament de Transport. Ara bé, per als milers d’usuaris d’alguna de les línies de transport públic la qüestió no és que sigui prioritària, sinó que és ja una urgència vital.
I és que malgrat les medalles que llueixen alguns per haver fet el transport públic gratuït, cal tenir en compte que això no serveix de res si aquest no funciona. I ara per ara, i el nou esperpent viscut amb l’L3, que tot just vuit dies després de suprimir-se per la finalització de la temporada d’hivern s’ha hagut de tornar a activar a correcuita i gairebé d’amagat, no fa més que evidenciar que la cosa no acaba de funcionar i que el que es planifica des d’un despatx poc té a veure amb la realitat del carrer. Potser és per això que al programa també es diu que s’engegarà “un procés participatiu per copsar i donar satisfacció a les necessitats de la ciutadania per millorar el transport públic, incidint en aspectes com ara la freqüència i els horaris”.
